Ahir vam viure un
Ple intens i menys extens del que és habitual. Tres mocions marcaren de forma
nítida l’arrelament del consistori a les demandes de la nostra ciutadania. En
primer lloc la moció de la PAH, presentada per la CUP i ICV-EUiA, a la que
s’apuntaren PSC i el regidor no adscrit. Ben construïda, millor fonamentada, obra les portes a una pressió constant i
institucional que es coordini amb la social del dia a dia que tant bé
protagonitza la PAH.
El seguiment de
les propostes aprovades en la moció de la PAH serà clau per aconseguir un tomb,
que els bancs i ex-caixes sentin l’alè, la pressió i les sancions per modificar
la seva política acomodatícia i antisocial. Hi estarem darrera.
La segona moció,
aprovada també per ampla majoria, va ser un toc d’atenció a la política de
contrareforma del senyor Gallardón, en nom del govern del PP i de la dreta més
sectària i reaccionària, que ens porta al període més ranci, a les beceroles de
la transició, i condemna a les dones a ser objecte i no subjecte de decisions
tant importants com ser mare.
La tercera moció
de suport a la data i pregunta, que el proper dijous refermarà el Parlament de
Catalunya, per a donar veu a la ciutadania, per a que pugui decidit¡r el seu futur
com a nació, fou precedida per un funeral, el del PSC, el del socialisme
catalanista, que es mou entre la negació dels seus dirigents, del seu aparell,
i aquells que es mouen en l’ambigüitat i no fan el dol que els permeti posar-se
a reconstruir el socialisme català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada