dimarts, 14 de gener del 2014

Tres mocions i un funeral


Ahir vam viure un Ple intens i menys extens del que és habitual. Tres mocions marcaren de forma nítida l’arrelament del consistori a les demandes de la nostra ciutadania. En primer lloc la moció de la PAH, presentada per la CUP i ICV-EUiA, a la que s’apuntaren PSC i el regidor no adscrit. Ben construïda, millor fonamentada, obra les portes a  una pressió constant i institucional que es coordini amb la social del dia a dia que tant bé protagonitza la PAH.

El seguiment de les propostes aprovades en la moció de la PAH serà clau per aconseguir un tomb, que els bancs i ex-caixes sentin l’alè, la pressió i les sancions per modificar la seva política acomodatícia i antisocial. Hi estarem darrera.


La segona moció, aprovada també per ampla majoria, va ser un toc d’atenció a la política de contrareforma del senyor Gallardón, en nom del govern del PP i de la dreta més sectària i reaccionària, que ens porta al període més ranci, a les beceroles de la transició, i condemna a les dones a ser objecte i no subjecte de decisions tant importants com ser mare.

La tercera moció de suport a la data i pregunta, que el proper dijous refermarà el Parlament de Catalunya, per a donar veu a la ciutadania, per a que pugui decidit¡r el seu futur com a nació, fou precedida per un funeral, el del PSC, el del socialisme catalanista, que es mou entre la negació dels seus dirigents, del seu aparell, i aquells que es mouen en l’ambigüitat i no fan el dol que els permeti posar-se a reconstruir el socialisme català.

Em va doldre especialment que a les meves crítiques, de company i amic d’un socialisme que amb el PSUC han estat imprescindibles per a construir un sol poble en una sola nació, Catalunya, la portaveu del PSC m’acusà de estranyes fixacions antisocialistes. No va entendre o no va voler veure que el seu enemic no som nosaltres sinó un PSOE que com el PP han tornat al començament de la transició per refer-la de forma més centralista i conservadora. L’estima que tinc per molts socialistes amb carnet o ara molts sense, em fan parlar i dir el que penso, per que els amics diuen el que pensen no el que vols sentir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada