Urbanisme trabucaire (3): Santa Eugènia resisteix!

Santa Eugènia és més que un barri de la ciutat, ho és per història, integrada antidemocràticament a Girona en uns temps de dictadura, ho és també per la seva ciutadania, implicada i integradora. Ser eugenial marca caràcter. Des de la casa de la vila no totes les decisions que l'afecten han estat les adequades, ja no parlem del temps del “movimiento nacional” on es va perpetrar un model urbanitzador caòtic i allunyat de les necessitats dels ciutadans, també des del 1979 ençà s’han comés errors importants.

Per acció o omissió sovint l’ajuntament no ha estat a l’alçada. El fet que, en el meu pas com a regidor, m’ha decebut més ha estat el Pla de barris, l’únic que s’ha fet a Girona. Plantejat més com un recull de projectes urbanístics pendents i en el calaix, lligat per un seguit d’accions socials que foren més una coartada que no pas una acció estratègica, ha estat una gran oportunitat perduda.

Mancada de lideratge, l’alcaldessa no el va voler assumir, es va delegar de forma partidista en el tinent d’alcalde d’urbanisme, i aquest va confondre participació amb reunir-se amb alguns líders veïnals al voltant de canapès de tant en tant. El resultat una gran inversió malt aprofitada que deixa litigis interminables, com l’antic mercat de Santa Eugènia, mal planificat i mal executat.

De les iniciatives socials que solament representaven el 5% del pressupost ens es sortirem prou bé, en el marc d’un procés veritablement participatiu com fou el programa “educació i convivència”. Què s’hauria pogut fer amb un sistema participatiu semblant per a tot el projecte? No ho sabrem mai, per que les desconfiances varen prevaler sobre la innovació.

Al meu parer, la futura reconstrucció del Pont del dimoni te molt de símbol del que volem per a Santa Eugénia, en refer-lo amb la memòria material fem un camí que no és un retorn al passat sinó llavor de futur. Per què, malgrat tots els despropòsits, ha restat un teixit social actiu, del que ens sentim orgullosos, i l’esperit eugenial encara te moltes coses a dir, serà, amb aliança amb els altres barris, la llavor i el fonament d’un nou model democràtic de ciutat que espero s’obri el maig del 2015. 

Urbanisme trabucaire (2): L'anomenada zona Est.

L’anomenada zona est, quatre barris molt diferents: Mas ramada, Vilarroja, grup Sant Daniel i Font de la Pólvora; on aquest darrer barri es per a molts gironins la part i el tot. És una de les herències del nadalisme, de l’urbanisme trabucaire, que ara més patim o millor dit, més pateixen els seus veïns.

Separat pel cementiri i per l’Onyar, no s’ha fet en tots aquets anys gairebé res, per lligar-los  a la resta de la ciutat. Cap pla integral, cap pla de barris ha permès reinterpretar un urbanisme que s’ha fet per acumulació al llarg dels anys  i s’ha anat deteriorant en la mesura que la crisi econòmica ha anat avançant. Un gran esforç social. Amb mitjans i tècnics. Amb l’ajuntament i entitats, integrant accions, ha estat insuficient.

Ja que no hi havia un pla per a fer desaparèixer Font integrant-la en el conjunt de la ciutat, s’ha fet contenció, però els dics s’han anat esmicolant i perjudicant els barris veïns. Dels sis problemes greus: seguretat, urbanístic, mobilitat, ocupació, acció social i  Educació. Solament s’han tocat i parcialment els dos darrers.

El grup majoritari del govern anterior de coalició va fer palesa, per activa i per passiva, la desconfiança respecte a la meva actuació en les polítiques socials a la zona quan havia d’anar més enllà de la simple beneficència i fer polítiques actives integrals.  Fent naufragar la necessària coordinació i treball conjunt. Els resultats foren evidents i l’electoralisme s’imposà. La por a que algú que no fos el grup majoritari capitalitzes l’èxit ho va engegar tot a orris. Acció de seguretat de proximitat, pla d’integrar les accions amb totes les àrees municipals, pla de baris...

En el darrer Ple posem el rellotge a zero, hem decidit treballar en aquets pla integral que mai ens hem atrevit a fer o no l’han deixat fer. Ara cal passar de la retòrica a l’acció, els dimarts ens vàrem trobar al barri amb les entitats. Vaig manifestar quins eren, al meu parer, els ingredients necessaris: 0 partidisme polític i treballar plegats, fer polítiques de sector però també barri per barri, acció integral de tots els serveis, lideratge on primes el partenariat social, la gent que hi viu 24 hores sobre 24. No tenim gaires oportunitats més, espero que no la desaprofitem!

Maleïda memòria!

Del 2003 al 2011, com  resultat de la pèrdua de la majoria absoluta dels socialistes a la ciutat, vaig dirigir les polítiques socials de la ciutat, primer amb escasses competències en serveis socials, poc a poc coordinant i creant nous serveis que donessin contingut a les esmentades polítiques socials.

El gran dèficit en tot a aquest  període fou la coordinació inter-àrees, especialment amb urbanisme, mobilitat i seguretat. El fets que els regidors i després la regidora i els regidors, d’ICV-EUiA, com a resultat de dures negociacions, assumíssim importants competències en polítiques socials, educació i medi ambient, generà una mena de cordó sanitari socialista que dificultava el treball transversal, els movia el temor que electoralment creixéssim , segons ells, a la seva costa.

Tinc doncs un regust agre-dolç del meu pas pel govern, satisfet del la feina feta i alhora insatisfet d’allò que es podia haver fet i les desconfiances varen impedir. Aquets llaga introducció m’ha sortit al llegir la moció del PSC per a fer una mena de Pla de barris per a la zona Est. I em ve al cap al recordar les negatives d’aquets mateix partit quan repetidament en el govern els hi vaig proposar el mateix abans de la crisi i a redós de la convocatòria de Plans de barris que feia el govern de la Generalitat d’aleshores.

L’inefable Joan Pluma que dirigí en solitari, de forma mal destra, el Pla de Santa Eugènia, no solament va posar pals a les rodes a aquesta proposta sinó que boicotejà el que teníem aprovat pel programa de govern (2008-2011) per a fer el de Sant Narcís. Quan vaig visitar al Secretari general del Departament, Oriol Nel.lo, antic company d’Universitat, per a desbloquejar aquesta situació, al tornar a Girona, una enfurismada alcaldessa, amb la que sempre he tingut una bona relació personal, em va retreure que no era ningú per a parlar d’aquests temes amb la Generalitat. Dirigia les polítiques socials i no podia parlar d’uns temes eminentment socials!

Avui, sense pressupost específic, sense inversions de la Generalitat, en plena crisi, amb problemes a tots els barris, se’ns proposa un brindis al sol, el clàssic de la vella política, ho prometo tot i a tot arreu quan soc a l’oposició i quan governo me’n oblido de tot i faig el que em dona la gana. El que cal avui es parlar amb els veïns, veure prioritats, no malbaratar recursos, estar a peu de carrer i quan hi hagin bones expectatives econòmiques , no oblidar-se de les necessitats del barris per a fer de nou obres faraòniques!

TAV i Sant Narcís, què es primer l’ou o la gallina?

Ahir es va reunir la comissió de seguiment del TAV, el mateix dia que  havíem de celebrar el Ple extraordinari sobre Sant Narcís. Una visita a Madrid on l’Alcalde es va reunir amb el secretari d’infraestructures i el president d’ADIF ens havia porta a ajornar el Ple al 30 i l’alcaldia a la sortida de la reunió va decidir ajornar-lo.

Fujo de les picabaralles polítiques, he fer un relat dels fets, i per la informació que es va donar ahir, arribo a la conclusió que hem avançat en quan sabrem què pagarà el ministeri de Foment, però estem lluny d’una solució satisfactòria a un incompliment manifest dels dos darrers governs de l’estat i de la major aixecada de camissa que ningú en la història recent ha fet a aquesta ciutat.

D’ací a 15 dies tindrem una nova reunió amb un llistat de peticions i projectes a presentar al ministeri amb l’objectiu d’arribar a un conveni que tanqui definitivament les obres ferroviàries a la ciutat. I paral·lelament la preparació del Ple extraordinari. Dic paral·lelament per que tot i que el que seria òptim seria conèixer definitivament l’aportació del ministeri, temo que ens portarà encara uns mesos i podria ser tant poc satisfactòria que fos millor no tancar cap conveni i portar-ho als tribunals.

I Sant narcís no pot esperar, per que no es tracta solament de temes d’obres, urbanístics, cal per sobre tots un pla integral, social i de promoció econòmica,  que compensi els anys on han patit les obres més llargues i inacabades de la nostra història urbana. I que la ciutat ho sàpiga i ho promogui. Es a dir, una prioritat pels propers pressupostos municipals.

Entre tancar el conveni, o “finiquito”, de les obres del TAV i el pla per a Sant narcís, no podem caure en un bucle de si primer és l’ou o la gallina. Al meu parer, primer Sant narcís, i paral·lelament treballarem per al millor tancament possible d’aquestes obres inacabades, maleït sigui el dia que es van decidir! 

Un Pla integral per a Sant Narcís!

Des de la reunió que vam tenir tots el grups municipals amb el veïns i veïnes de Sant Narcís per a trobar una solució integral a la situació creada pels incompliments dels governs espanyols amb els soterraments i la desaparició del viaducte, tinc cada dia més clar que els partits sense deixar les seves responsabilitats han de deixar pas a la ciutadania com a instrument democràtic directe que garanteixi que anirem a bon port.

De nou picabaralles, remors partidistes de aquells que haurien de baixar el cap, assumir responsabilitats i posar-se al servei de la ciutat, ocupen massa planes de diari. Ja n’hi ha prou!

Cal un gran acord, que espero es produeixi en el Ple extraordinari de finals de setembre, per a revitalitzar Sant Narcís i la zona zero. Clar que demanarem responsabilitats, que no oblidarem als que aixecaven la veu i treien pit amb la Gran Obra que ha esdevingut el Gran Nyap! Però ara cal que la ciutat entengui i accepti que hem de fer un Gran Pla per a Sant Narcís.

Penso en un Pla quadriennal, semblant als plans de barris, però amb una molt més forta participació democràtica, que aprenent dels errors comesos a Santa Eugènia, impulsi la zona i als seus habitants. Urbanístic, però també fonamentalment econòmic i social. Que aprovat pel Ple, sigui dirigit per una comissió gestora amb majoria veïnal. Que cada any fem una audiència pública per a revisar el que s'ha fet i avançar amb el que cal continuar fent...

Ara és l’hora de Sant Narcís, per que és de justícia. Tots els gironins i gironines els hi devem. Fora picabaralles i arremangar-nos per avançar. I els responsables de tot això, del gran engany,  que no dormin, que ja els hi passaran els ciutadans factura!

Una Santa Eugènia viva , una festa major que ha estat un exemple de convivència.

Un exemple d’esforç per la cohesió social és la millor definició que em surt per valorar la festa major d’enguany a Sta. Eugènia. Una gran varietat d’activitats darrera de les quals hi ha un munt de veïnes i veïns que han sabut treballar en una gran varietat d’associacions i alhora mancomunar esforços per treballar plegats.

Són ja molt anys d’un programa viu que s’anomena “Educació i Convivència”, dos noms que tenen conceptes forts al darrera. Programa que ha passat els seu alts i baixos però deixa un pòsit, una brasa de la que es fonamenta la vida associativa d’un barri que ha estat poble.

Els errors en l’execució del Pla de Barris, l’excessiu dirigisme i la nefasta direcció política d’una persona avui ”no grata” en el barri, no ha pogut trencar l’esforç col·lectiu on han tingut també un paper molt positiu les treballadores i treballadors municipals del centre cívic, els serveis socials i la biblioteca.

Amb l’esperança que la Marfà, el Centre de Dia i el Centre Jove “Salvador Allende” siguin una realitat viva sempre em sentiré eugenienc, d’una realitat social viva d’una Girona que volem acollidora i socialment responsable.

Herències que caldrà revisar. A propòsit de la darrera sentència sobre el mercat de Sta. Eugènia.

No és una bona notícia les dues sentències del tribunal superior de justícia de Catalunya que posen en qüestió el procediment seguit per l’Ajuntament per  reurbanitzar en el marc del Pla de Barris de Santa Eugènia l’antic mercat. Mai m’ha agradat minimitzar les sentències i, malgrat el recurs que s’ha de posar, caldrà estudiar a fons les repercussions que té i els canvis necessaris si aquesta sentència esdevé ferma. Les herències que ens deixa l’anterior responsable d’urbanisme caldria revisar-les a fons per estalviar-nos més sorpreses desagradables.  

Aquest tipus de situacions exemplifiquen una manera de dirigir els assumptes públics que sempre he rebutjat, és cert que ens podem equivocar, que de vegades és interpretable les nostres decisions i que els tribunals per això estan, han de dictaminar en cas de dubte. Però el pitjor de tot és no assumir responsabilitats i escapar-se en recerca del sol que més calenta. Comprenc la indignació de molts veïns de Sta. Eugènia que, davant d’una noticia d’aquesta mena, recorden actituds prepotents de la mateixa persona que ara no és a l’ajuntament per donar explicacions. 

Recordo el cas del xalet Tarrús en que el tribunal va dictaminar a favor dels propietaris i s’allargava l’acord amb reiterats recursos que no solucionaven el tema. Al final es va un aprovar un acord que, tot i no ser bo per a la ciutat, l’alternativa era pitjor. En aquell moment vaig decidir, en la meva atribució de portaveu del govern, demanar perdó als ciutadans. És cert que no hi tenia competències directes, però compartia un govern que va prendre aquesta decisió.

Governar en minoria en el marc d’una coalició t’ensenya no solament el que has de fer, sinó també el que no s’ha de tornar a repetir.