D’aquesta
legislatura que agonitza, m’emporto a la maleta la hipocresia dels partíts que aguanten
un sistema injust i catalanòfob. Ahir a la Comissió de Sanitat i Serveis
Socials els partits del sistema, els reposables de noves eleccions, es negaren a
aprovar un pressupost extraordinari i urgent per a fer arribar als ajuntaments uns diners extraordinaris i consolidables per a ajudar els plans d’emergència
contra la pobresa infantil . Hipocresia i capteniment, característica dels que
no fan ni deixen fer!
De
nou com fa uns dies em va passar amb el traspàs de les beques universitàries a
la Generalitat, el trio “constitucional” (PP-Ciudadanos-PSOE) no en va voler
saber res de dedicar un pressupost extraordinari a plans d’urgència contra la
pobresa infantil, a diferència de l’esperit constructiu de Podemos i
confluències que esmenaran en positiu per a que el seguiment i avaluació del
programa el portés la nova comissió sobre infància, que no s’havia creat en el
moment en que vaig presentar la Proposició No de Llei. El trio “calamitat” va
posar tota mena d’entrebancs i va aconseguir que no s’aprovés.
Esgotan aquents que s’omplen de paraules i neguen qualsevol canvi real que no passi per
les seves mans. Una enorme desconfiança per a tot allò que es pugui gestionar
des de Catalunya. Prefereixen que ningú tingui res a que des de Catalunya gestionem
res de nou. Catalanofòbia en estat pur, en una cursa a veure qui pot més, qui la diu més grossa. Es
cert que arriba primer Ciudadanos a aquesta grant fita de l’anticatalanisme. De
fet ja els coneixem, han nascut per això. Però els altres dos i oh sorpresa,
relativa, el PSOE no es vol quedar enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada