S’acaba, sobtadament, la XI legislatura! Balanç i perspectives, en clau personal.

A punt d’encapsar els materials diversos que he anat acumulant aquests quatre mesos. Sembla mentida la paperassa que acumules! Tres intervencions al Ple sobre temes d’educació i acció social, quatre Proposicions No de Llei presentades, més de seixanta intervencions a les comissions d’Educació,  Sanitat i Serveis Socials, Mobilitat sostenible, Canvi Climàtic i Defensa. Un balanç positiu i un aprenentatge curt però intens.

He construït bones relacions amb el personal de serveis de biblioteca i documentació. Els hi he dedicat el llibre que vaig publicar fa uns anys sobre “Política i Educació al segle XIX”, que ara forma part del fons de la Biblioteca del Congrés. També amb els serveis jurídics de la casa, amb els que no m’he estat de polemitzar sobre Catalunya i la Constitució espanyola. Ja voldria el mateix bon rollo Puigdemont amb en Rajoy!

M’he desenvolupat prou bé tot parlant castellà i, com no. mantenint un accent català que en alguns ments, tot cal dir-ho, accentuava. Ja voldrien molt dels meus interlocutors parlar tant bé el català com jo el seu idioma, que no pocs destrossen al practicar-lo. Ho confesso, en molts moments m’he deixat anar, mantenint sempre el respecte per l’adversari i un toc d’humor, imprescindible i més en moments de tensió permanent.

He fet molt bones relacions amb companys i companyes diputats, fonamentalment a l’esquerra, és lògic, compartim molt més que amb altres, però penso que m’he guanyat el respecte dels adversaris.

Esquerra ens proposa repetir als que hem format part del grup parlamentari, espero que el vostre parer, els i les que m’aneu seguint, els i les que en altres moments m’heu ajudat a aclarir idees i facilitant decisions, em doneu un cop de ma.