De LOMCEs i RAJOYs

Satisfacció i escepticisme, sensacions contradictòries de dos dies de sessions plenàries al congrés. En poc temps, dos intervencions al plenari, de fet solament hi ha hagut dos plenaris, m’han permès assumir un repte. No solament el fet de parlar en l’hemicicle sinó dir el que penso davant dels dirigents polítics de present i de futur de l’estat espanyol. Pobresa infantil, al Ple anterior, i LOMCE, al darrer. Satisfacció de fer-ho amb l’amistat i suport del meu grup i també les complicitats amb altres de propers.

Però tot això no em treu una forta sensació d’escepticisme, al ser conscient de quines son les correlacions de forces, les més manifestes i les subterrànies que fonamenten els comportaments passats, presents i em temo que futurs de la política espanyola. No hem deixo enganyar pel desacord, avui, en formar govern. De fet, la possibilitat o no de fer govern o convocar eleccions és dirimeix, no pas entre una alternativa o el manteniment de la continuïtat malauradament, és, al meu parer, la lluita per qui ha de dirigir la continuïtat.

Per això l’exclusió d’un agrupament de les esquerres com alternativa de govern a Espanya. El PSOE mai l’ha tingut en compte. I, malgrat, la excessiva teatralització de Pablo Iglesias en els primers moments  que els hi va donar excuses per a no treballar en aquesta direcció, la sort ja estava donada. En aquestes tres setmanes que resten per a la convocatòria d’eleccions ho corroborarem.

L’ambient a l’hemicicle es d’hostilitat entre uns i altres, però molt impostada com si fos un avançament de la Campanya electoral. Reconec la satisfacció d’estar treballant en temes que m’interessen, que fins i tot m’apassionen, Educació, Salut , Benestar, Medi ambient i Canvi Climàtic...

Però veig amb recança que aquells que comparteixen molts dels meus valors no tenen res a fer en l’Espanya actual, solament un gran terratrèmol a Catalunya podria fer trontollar aquest sistema tant ben assentat, però em fa por que dins de Catalunya hi hagi encara tanta gent que pensa, en el que veig avui com impossible, canviar Espanya reformant-la des de les seves institucions.