Serà que és més fàcil fer oposició, que construir alternatives?

Si a Catalunya hi ha un govern amb majoria, a Espanya no hi ha majoria per a formar govern. Una paradoxa que fa callar la boca als que se’n fotien quan les negociacions a Catalunya per formar govern es complicaren fins la solució del darrer dia. Ni pactes, ni converses sinceres, el que saben fer es manar i amenaçar. Ho hem patit i ho estem patint a Catalunya amb l’ús i abús del Tribunal constitucional per a bloquejar-ho tot.

Hi ha alternatives, es clar que sí. Però el PSOE prefereix mirar a la dreta malgrat que aquest capteniment porti a noves eleccions. L’esquerra catalana que conflueix amb l’espanyola, que a Madrid  fa causa comuna amb els independentistes en gairebé totes les votacions, faria bé de replantejar-se el seu paper agre al parlament de Catalunya. Enfortir el sobiranisme i sumar per assegurar l’hegemonia de l’esquerra transformadora és l’únic camí per a avançar ací i allà.

La coincidència al Congrés entre les esquerres que volen transformar un sistema caduc i el desencontre a casa nostra, amb els mateixos protagonistes, em sobta. En el cas de Madrid hi trobem habitualment confluint amb l’esquerra, en moltes votacions, a DiLl i PNB. Serà que es més fàcil fer oposició, que construir alternatives?  Avui la transformació de l’estat no passa tant per veure qui és el primer partit o el segon, sinó per teixir aliances, o conservadores o transformadores, en aquesta darrera és imprescindible l’esquerra independentista i el centre-dreta de les nacionalitats històriques.

El bloqueig mirant el passat que alguns dirigents tenen al cap, no porta més que a l’aïllament i a facilitar el bloqueig del canvi i no pas noves solucions. Ens esperen noves eleccions i uns mesos plens de tensions, continuarem tossudament el combat per les nostres llibertats i les dels veïns.