Ens sobren
les raons per sortir al carrer aquest 1er de Maig. Jo ho faré per homenatjar
als lluitadors i lluitadores que en tot moment i condicions lluitaren contra la
explotació i per les llibertats. Sortiré al carrer per coherència amb el que
crec i pel que he lluitat tota la vida. Em manifestaré per una alternativa social
i ecològicament lliure, sense explotació, on la democràcia no sigui cosa d’uns pocs,
sinó la base i fonament de la nostra república catalana d’homes i dones
lliures. Visca el 1er de maig!
Des del moment
que la Segona internacional - aquella que aplegava partits socialistes que
volien el socialisme!- va decidir que cada 1 de maig es recordés els anomenats màrtirs
de Chicago i aquest homenatge anés lligat a la millora de les relacions
laborals, la jornada de vuit hores, i a l’acumulació de forces per a construir
un nou sistema polític i social, sense explotadors i explotats, ha passat més d’un
segle.
L’explotació
ha agafat noves fórmules però patim les conseqüències d’un mon polaritzat en
uns pocs rics, possiblement menys que fa un segle, i una ampla multitud de
pobres. La vella classe treballadora i l’anomenada classe mitjana es redueixen avui a una amalgama de grups i sectors als que sovint els hi manca la
consciència de grup i es difuminen les característiques comunes de
treballadors i treballadores en una multitud de petits sectors, quan no d’individus
aïllats.
El
sindicalisme, com a instrument d’emancipació i el republicanisme com a
instrument d’alliberació i de govern democràtic han de marxar plegats per a
construir alternatives i fer possible que la nova república catalana de
treballadors i treballadores de totes les classes, sigui alhora que fonament de
la llibertat del nostre poble, ma estesa fraternal a la llibertat de tots els
pobles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada