De pactes i cadires!

Probablement mai tantes promeses electorals dels que volien reformar Espanya han restat tant caduques en tant poc temps. L’exemple més punyent és l’astracanada de Ciudadanos amb el seu pacte que es va retallant a conveniència del PP, com aquell contracte que esquinçava Groucho Marx a l’inoblidable "una nit a l’Òpera". I l’altre, Podemos, que desaparegut des de la nit electoral solament ha ressuscitat per repartir-se amb Ciudadanos el escons abandonats per l’antiga CiU. Poca cosa lluitar per quatre cadires quan fa poc es volia assaltar el cel...quines coses hem de veure aquests dies a Madrid!

Han  perdut la mínima vergonya que se’ls hi suposava –em direu que pot ser jo suposava massa-, però es que cada dia ens acostem més a fer unes terceres eleccions en un any. I no es que prefereixi que governi Rajoy, de cap manera, però la passivitat de les esquerres espanyoles em posa dels nervis. Es miren de reüll i fan veure que no va amb ells. Més preocupats per a que l'altre sembli pitjor que un mateix, sense copsar que al final l’elector haurà de cercar la diferència amb un peu de rei.

Sense satisfacció a les demandes catalanes no hi ha alternativa d’esquerres, sense dret a decidir no hi ha construcció d’una alternativa democràtica. Suposo que per això, com a presoners d’un complex de culpa freudià, ens volen invisibles ja que no ens poden fer fora. No entendre la realitat es la millor manera de no transformar-la. I així van alguns de revolucionaris de saló,  perduts entre els escons de l’hemicicle.

Nosaltres mantenim la ma estesa, referèndum vinculant en un any i contribuirem a fer fora a Rajoy, dos per un, però soc escèptic de que tinguem resposta. Preferiran retallar la tercera campanya per a no coincidir amb nadal, sense entendre que el problema no es la data, son ells!