Torno
de Madrid amb la impressió de que s’ha entrat en una dimensió desconeguda.
Convergència ha deixat de tenir grup a les “Cortes” - atenció, un partit que va
formar part de la comissió redactora de la Constitució de 1978!- i els partits
del bipartidisme a la grenya permanent després de beneficiar-se del turnisme dinàstic
anys i panys! Sembla que tot està per fer, però res es possible! Les terceres eleccions
poden passar d’amenaça a realitat, perquè tot i que a ningú l’interessen, cap altre
alternativa es fa avui possible. Bé, avui!
A
voltes em pregunto si a algú li interessa veritablement governar Espanya, més
enllà de fer-ho en funcions –sense control ni responsabilitats internacionals- ,
doncs a qui governi li esperen les factures
que la troica te preparades per a cobrar d’immediat. Retallades i
pujades d’impostos per a fer boca, més legislació restrictiva de drets i més
liberalització favorable als interessos dels avui governants a la UE. D’ací
aquest interès del PP a enllardar al primer partit de l’oposició, com aquest
darrer també tenia per a que Podemos s’abstingués, per afavorir un govern
PSOE-Ciudadanos, la passada legislatura. Curiosament Podemos sembla desaparegut en aquesta nova legislatura.
I
al bell mig de tot aquets sidral, Catalunya. Com els emprenya que govern i
Parlament -la Generalitat- vagin per lliure! Una dimensió coneguda en el marc de la desconeguda.
Un full de ruta que es va complint, malgrat entrebancs i incerteses. Si ells
ens tenen com enemic, el pitjor enemic que tenim som nosaltres mateixos, quan
ens entestem en veure enemics interiors on tenim com a màxim adversaris. Ens entestem en pensar en
clau autonòmica, presoners de les velles lluites, quan uns i altres som
foragitats per una política espanyola que vampireja Catalunya i exclou qualsevol
cavi social profund ací i allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada