La font del
Bisbe deixarà de rajar uns dies -posaré un tap- els que m’agafo de vacances amb
la família, a la que no vull atabalar –ja ho faig prou habitualment al llarg de
l’any- amb comentaris i opinions que formen el pòsit amb el que redacto després
el que llegiu. No penso destinar ni un segon a res que no sia compartir els bon
moments plàcids de la vida i si en Rajoy no ho impedeix-coneixent el
personatge, poc que hi ha perill- d’ací uns dies soc de nou amb vosaltres.
Segons les
dades que apareixen en el bloc porto 1330 entrades i 248.547 visualitzacions,
tenen el mèrit que tenen, especialment valoro les persones que fa temps que em
segueixen i em fan comentaris quan me’ls trobo pel carrer. També aquells que
recentment si han atansat cercant una opinió personal en un marc de
responsabilitat col·lectiva. D’anàlisi, on els dubtes son, pot ser, més
importants que les certeses.
Mirar-los
retrospectivament son un bon termòmetre de la meva evolució personal i política
en aquests sis anys que porto escrivint en el Bloc. M’havia resistit a escriure’l, ara amb
el temps penso que va ser una molt bona idea. Des d’ací una abraçada als que em
van aconsellar des de l’amistat i la sabiesa.
Ens esperen
temps incerts però també plens d’esperances, els que creiem en la necessitat
d’un profund canvi social i ens hem vist obligats al lent i contradictori camí
de reformes que costaven molt de fer i en canvi han estat fàcils de desfer,
veiem esperançats un moment revolucionari, amb totes les dificultats i
incerteses, però una oportunitat que no es presenta gairebé mai. Quan torni,
parlarem d’això i de moltes més coses. Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada