Les
coincidències formen part de la vida, però també de la mort, una de tràgica ha
fet que dos homes de trajectòries diferents però compromesos amb el seu entorn ens
hagin deixat el mateix dia. Algú em pot dir que la mort a provecta edat és llei
de vida, d’acord, però cada dia de més de determinades persones es un regal per
a tots els altres. Jordi Carbonell i Narcís Jordi Aragó han estat d'aquesta mena
de persones, un ens ha ensenyat a estimar la nostra ciutat i conèixer-la, l’altre
tot un país, tota una nació, que la volem complerta.
Quant
tens 18 anys tot està per fer i tot ho creus possible, i més si el que vivies era una trista, grisa i criminal dictadura. Recordo a Jordi Carbonell i la seva
dona, al monestir de Sant Cugat, aleshores facultat de Filosofia i Lletres, fent-nos
classe de català a la universitat. La UAB fou la primera en fer-ho amb en
Franco encara viu. Companys i companyes com Antoni Puigvert, Montse Hosta o
Anna Pagans. Quines classes! - llengua, agitació i propaganda- apreníem i desitjàvem
aprendre més per a transformar un país i normalitzar la nostra llengua.
Amb
vint anys, com estudiant de col·legi Universitari de Girona, a la casa de
cultura, una primera trobada amb en Narcís Jordi Aragó, director aleshores de
Presència, parlant de l’obra col·lectiva de la que fou inspirador i coautor, “Girona
Grisa i negre”. Trobades que et marquen
i et fan estimar una ciutat on no has nascut però la fas teva per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada