El País,
diari de referència progressista en la transició, és avui en mans de Cebrián el
representat del “búnquer”, el mateix que Arriba fa quaranta anys! El règim ha
envellit paral·lelament a la constitució del 78 i els que en varen sortir
beneficiats es resisteixen al canvi, a una nova transició. En mode pànic fan i
desfan per a mantenir privilegis, deixant pel camí les conviccions democràtiques
que en algun temps van tenir.
Des de Madrid
estant comproves que la premsa publicada te uns lligams estrets amb el vell
bipartidisme i amb la xarxa clientelar que van heretar del passat. No solament
te en usdefruit el poder sinó que creu que li pertany legítimament i que les
urnes tenen el paper de ratificar-los, no pas de decidir el que ells rebutgen,
si s’escau.
Han viscut
l’elecció de Pedro Sánchez com una derrota, però creuen tenir la capacitat de
generar suficients tallafocs per a controlar-lo. Els hi es un entrebanc, no pas
menor, però més enllà de mantenir el pressing no necessiten de mesures
extremes. La rivalitat en el mateix espai de l’esquerra amb Podemos creuen que permetrà
que un i altre es neutralitzin.
El que els
desconcerta i els hi fa perdre els paers és Catalunya. Després de menystenir el
problema, ara rellotge fent tic-tac els porta a treure’s la careta democràtica
i acceptar qualsevol via i qualsevol cost per a parar-ho ni que sigui de
moment. El curtplacisme s’ha imposat i “l’instint” centralista i antidemocràtic
heretat s’imposa. Un defecte però no son conscient i menystenen la força democràtica
de la gent, aquets és el seu punt dèbil i és la nostra força.
