El Ple d’ahir a Girona (1). De trànsfugues i vot de qualitat.

El Ple d’ahir es va partir en dos, malgrat els nombrosos punts de l’ordre del dia. En una primera i llarga meitat el centre del debat fou l’adquisició de la col·lecció Santos Torroella, a la que dedicaré avui el post. De la segona part faré esment d’alguns punts i mocions d’especial interès, però ho faré en una entrada apart.

Santos Torroella, les cartes estaven marcades. El desig, més que el projecte, del alcalde en comprar la col·lecció va concretar-se en una de les votacions més dubtoses i estranyes d’aquest mandat, procliu en situacions inversemblants. Resumint, dos trànsfugues i la més previsible Concepció Veray,  permeteren a una minoria aprovar una despesa que afectarà el propers anys de forma determinant el present i futur govern de la ciutat.

Comencem pels trànsfugues, be, ja se que ningú que exerceix de tal si considera, i ahir en Bonaventura ens va regalar una disquisició de que ell no ho era, malgrat es presentà en una llista tancada i en el programa votat, òbviament, no hi havia l’esmentada col·lecció. L’altre, en Palomares, que ha anat destenyint fins a fer-la desaparèixer la bandereta espanyola que portava a la monyeca i no ens ha regalat més en el Ple l’exhibició del polo de la selecció espanyola de futbol, ha esdevingut el regidor número dotze de CiU.

Amb el peix vengut, i comprat pels trànsfugues, l’Alcalde es va centrar en un monòleg, un veritable publireportatge, de les excel·lències del la col·lecció i de les futures meravelles que generarà a la ciutat, vaja una espècie de TAV 2 amb soterrament! De tant en tant se li anava la ma i engaltava un clatellot al portaveus de l’oposició, el càrrec d’Alcalde de Girona es veu que marca caràcter. Vèncer però no convèncer.

Des del meu grup vàrem fer el que vam poder, em vaig escarrassar com a portaveu en donar arguments, en decostruir la fal·làcia de fonamentar un projecte en 11 regidor sobre 25, amb unes bases tant poc sòlides, em vaig refermar en que es deixes sobre la taula i s’obrís una consulta. Tot en va. Avis per a navegants, sense majoria en política tant si val que tinguis raons! Per a quan una majoria alternativa que prioritzi el bé comú a la ciutat de Girona?

Compra Santos Torroella i corre!

Si no hi ha cap sorpresa el Ple del divendres aprovarà la compra de la col·lecció Santos Torroella. Un error. No solament pel preu poc contrastat i per la inversió complementària, arranjant la casa Pastors i finançant el projecte museístic i el manteniment anual del equipament, que ja ens fa desaconsellar el projecte. El pitjor es que no hi ha un projecte comú dels equipaments que ja tenim ni un relat posat al dia del que la ciutat pot oferir endins, als seus ciutadans, i en fora, als visitants.

De la Girona grisa i negre fa temps que en hem sortit, els primers ajuntaments democràtics feren una gran feina, els ciutadans es varen creure part central d’aquesta Girona renovada i en foren els principals propagandistes. De tot això encara en vivim, però molts des de punts de vista diferents creiem en que cal un nou impuls.

Des de l’Alcaldia aquets col·lecció s’ha presentat com el revulsiu i la ubicació en un espai privilegiat com la casa Pastors ha entusiasmat a una part dels que creuen que calen canvis però, al meu parer, te més de miratge que de solució. I, per cert, com a miratge ens surt molt car.

I és un miratge per que darrera no hi ha més que una proposta i no pas una alternativa, és a dir cosir el que ja tenim amb el que volem i passar-ho pel principi de realitat del que necessitem i podem. I per això cal més que la reflexió en una comissió Santos Torroella, en que no estaven tots els que son, ni hi eren tots els que estan.

Possiblement, a poc més d’un any de noves eleccions municipals, a alguns els importen més els focs artificials que fer els fonaments per un nou edifici, que com tot allò que es fa bé i perdura, al començar no es veu i per tant no dona vots. Però no paga la pena mirar un xic més enllà i arremangar-nos i posar-nos a treballar?

 Però si tot va com em temo, es comprarà la col·lecció i la feina que os deia si es fa, que cal fer-la, tindrà un llast més, amb un deute més que caldrà pagar amb molts anys i que pot ser impedirà altres inversions que es puguin veure més importants quan de veritat tinguem un projecte.

Cuca Mascort. In Memoriam!

Escric aquestes ratlles commogut per la noticia de la mort de la regidora Cuca Mascort. Coneixia el complicat diagnòstic que tenia, però sempre t’agafa per sorpresa el desenllaç. Lamento profundament aquest trist esdeveniment i vull compartir tot el meu afecte per la seva família, especialment el seu marit i la seva filla Blanca.

He estat testimoni del coratge amb el que afrontava la seva malaltia. Asseguda al meu costat en els plens, hem compartit durant aquest mandat complicitats i sentit de l’humor. Sabia diferenciar les discrepàncies en temes concrets de la necessària cordialitat entre persones que exerceixen una funció pública.

Estimava Girona, era sensible per les persones, especialment els més vulnerables, traspuava sensibilitat, escoltava i es feia escoltar. Quan intervenia ho feia amb rigurositat i sabia superar els nervis amb la convicció del que deia.

Recentment hem patit la nostra família les urpes de la mateixa tragèdia, sabem que dur és que persones plenes de vida i de futur, aquesta maleïda malaltia, el càncer, l’estronqui. Si bé es cer que la vida continua, solament ens fa suportable la pèrdua de l’ésser estimat, el record que en tenim i l’afecte que en molts ha deixat.

Maleïda memòria!

Del 2003 al 2011, com  resultat de la pèrdua de la majoria absoluta dels socialistes a la ciutat, vaig dirigir les polítiques socials de la ciutat, primer amb escasses competències en serveis socials, poc a poc coordinant i creant nous serveis que donessin contingut a les esmentades polítiques socials.

El gran dèficit en tot a aquest  període fou la coordinació inter-àrees, especialment amb urbanisme, mobilitat i seguretat. El fets que els regidors i després la regidora i els regidors, d’ICV-EUiA, com a resultat de dures negociacions, assumíssim importants competències en polítiques socials, educació i medi ambient, generà una mena de cordó sanitari socialista que dificultava el treball transversal, els movia el temor que electoralment creixéssim , segons ells, a la seva costa.

Tinc doncs un regust agre-dolç del meu pas pel govern, satisfet del la feina feta i alhora insatisfet d’allò que es podia haver fet i les desconfiances varen impedir. Aquets llaga introducció m’ha sortit al llegir la moció del PSC per a fer una mena de Pla de barris per a la zona Est. I em ve al cap al recordar les negatives d’aquets mateix partit quan repetidament en el govern els hi vaig proposar el mateix abans de la crisi i a redós de la convocatòria de Plans de barris que feia el govern de la Generalitat d’aleshores.

L’inefable Joan Pluma que dirigí en solitari, de forma mal destra, el Pla de Santa Eugènia, no solament va posar pals a les rodes a aquesta proposta sinó que boicotejà el que teníem aprovat pel programa de govern (2008-2011) per a fer el de Sant Narcís. Quan vaig visitar al Secretari general del Departament, Oriol Nel.lo, antic company d’Universitat, per a desbloquejar aquesta situació, al tornar a Girona, una enfurismada alcaldessa, amb la que sempre he tingut una bona relació personal, em va retreure que no era ningú per a parlar d’aquests temes amb la Generalitat. Dirigia les polítiques socials i no podia parlar d’uns temes eminentment socials!

Avui, sense pressupost específic, sense inversions de la Generalitat, en plena crisi, amb problemes a tots els barris, se’ns proposa un brindis al sol, el clàssic de la vella política, ho prometo tot i a tot arreu quan soc a l’oposició i quan governo me’n oblido de tot i faig el que em dona la gana. El que cal avui es parlar amb els veïns, veure prioritats, no malbaratar recursos, estar a peu de carrer i quan hi hagin bones expectatives econòmiques , no oblidar-se de les necessitats del barris per a fer de nou obres faraòniques!

“Mercat de jueus”, l’ou de la serp reneix.

L’inefable Morago, president de la Junta d’Extremadura es despenja amb una frase que traspua antisemitisme tot parlant pejorativament de “mercat de jueus” . La crosta del franquisme amb les seves conspiracions judeo-marxisto-masòniques ha marcat el pensament ocult de generacions de “guanyadors” de la “Creuada”. Quan menys t’ho esperes surt l’inquisidor ocult que torna a dividir el país en “cristianos viejos i cristianos nuevos”. I sempre et queda la llufa com a catalans que nosaltres som els “nuevos”, els jueus, els “marranos”, els del mercat.

Després de l’holocaust semblava impossible la reaparició de l’antisemitisme i encara més la seva transversalitat macabra. L’extrema dreta de tota la vida, que torna a ressorgir, treu del calaix polsós “els protocols de Sió” i denuncia noves conspiracions sionistes. D’altres molt més a prop meu confonen sionisme, governs de dretes d’Israel, integrisme religiós i colons dels assentaments a les zones ocupades de Palestina, amb el mon jueu i els jueus , tant plurals i diversos com els no jueus.

Tinc la sort de tenir amics i coneguts jueus i palestins, per afinitat amb el que penso i soc, compartim uns valors antiracistes, igualitaris, de profund sentiment per les nostres nacions i de respecte per les altres. Estem més units entre nosaltres que amb altres de la nostra comunitat respectiva amb valors oposats. A voltes ens sembla ser una minoria de la minoria però ens neguem a arrenglerar-nos amb els que fan dels prejudicis bandera i jugant amb foc per interessos egoistes o per pur sectarisme poden encendre de nou el foc de l’holocaust.

Els triangles de diferents colors que els nazis van posar als milions de persones, d’esser humans, que van ser exterminats, és encara avui per a mi un símbol d’unió davant la barbàrie, de solidaritat amb les víctimes contra els botxins, contra la frivolització del nazisme per defensar una causa o un altre, de lluitar per la memòria i la vida, per la igualtat i la fraternitat.

Resum de les comissions informatives prèvies al Ple del 10 de febrer.

CI ALCALDIA. Sembla que volen tornar a Ple la compra de la col·lecció Santos Torroella. Amb els canvis en el vot d’algun grup, per una majoria raspada o pel vot de qualitat de l’alcalde,  tindrem una compra i inversió després en la casa Pastors que hipotecarà el proper mandat, no ens sembla bé que una decisió com aquesta tingui un acord tant curt. Interessant proposta pel 4 de febrer de documents gràfics que es penjaran a la web municipal sobre l’entrada dels franquistes a Girona.

CI PROMOCIÓ. Una de freda i una de calenta, la negativa es la continuació del culebrot de l’antic mercat de Santa Eugènia, decisions de tribunals, demandes de propietaris, modificacions de planejaments, el que mal comença, mal acaba. La noticia positiva es que per fi acabarem la frontissa de santa Eugènia, el govern diu que amb el recolzament dels veïns, ho comprovarem. Si tot va bé, tremits fins a l’estiu, començaments de les obres el juliol i fi el febrer del 2015.

CI HISENDA.  1. Es porta a Ple una plaça de caporal (que en realitat seran 3 les places d'oferta de promoció interna perquè hi ha 2 vacants). De fet són les vacants que queden després de resoldre's les de sergent.
2. Ampliacions de neteges extraordinàries de l'empresa EULEN. El contracte preveu més hores extres fins a un màxim del 10%. Amb els nous equipaments (pavelló Montfalgars, CC Barri Vell-Mercadal) es plantegen fer un nou concurs. Els demanem que ja apliquin la normativa que estem treballant sobre clàusules socials en la contractació pública.
3. L'interventor de l'Ajuntament ha emès un informe desfavorable al pagament de la part meritada de la paga extraordinària del desembre 2012, al·legant que no existeixen sentències fermes. La secretària de l'Ajuntament ha emès un informe favorable al pagament de la part meritada de la paga extraordinària del desembre 2012, al·legant que existeixen sentències fermes!!! Camins inescrutables dels cossos de l’estat i manca d’autoritat del govern...
4. Inici dels tràmits per a la licitació del Servei d'Ajuda a Domicili (SAD). Per a dos anys prorrogables a dos més.
CI CIUTADANIA I DE MOBILITAT. Les 2 associacions de taxis volen increment de preu. La comissió de preus de la Generalitat permet una puja fins a un 2%. Ha d'anar a Ple. Digui el que digui el Ple la Generalitat els permet la puja. A Girona hi ha 63 llicències.
. Zona verda i blava. Diu el regidor que va bé. Hi ha hagut problemes amb el cobrament amb targeta. Depèn del tipus de xip. Zones verdes estan poc ocupades. Cal període adaptació. Al nostre parer massa cofoisme i poc diàleg.
. Pròrroga de la concessió del Servei funerari de Girona. Al 1998 ho va guanyar en Poch. Per a 15 anys. Caducava al desembre. Servei liberalitzat. Es pot contractar el servei que és vulgui. Prorrogar 3 anys més per a que Poch presenti bé els papers, llicències ambientals. Simultàniament l'ajuntament actualitzarà  l'ordenança, que ara només permet que sigui Memora. Faran ordenança de mínims, ara és de màxims. Noves normes, directiva de serveis, llei òmnibus, fan que tot hagi de canviar per tal que la ciutadania pugui elegir el servei que vulgui. També es complica perquè Memora és accionista del cementiri nou de Girona. El que cal assegurar, apuntem, és que aquest servei sigui regit per uns preus progressius ajustats als ingressos de les famílies.
. Desplegament dels nous contenidors. 1980 contenidors situats. Queden els barris de Sant Ponç, Fontajau, Domeny i Germans Sàbat.
. És comencen a plantar 412 arbres que han comprat. Substituiran arbres morts.
. Estan fent un inventari de fongs que afecten els arbres de la Devesa. Faran proves de resistència. Aquests fongs afectes les arrels.
. Soterraran els contenidors de la plaça Montserrat.

CI SERVEIS PERSONES . Bases convocatòries entitats per programes vacances. Comença procés.
. Han reunit els directors d'escoles concertades per fer-los saber que complementaran algunes beques menjadors.
. Modificació per canviar la participació als consells escolars d'EB. Es faran eleccions cada dos anys.
. Càmeres de videovigilància al camp del Girona. Per mossos. Ho ha de pagar propietari, el camp que és l'ajuntament. 250.000€. Hi havia un pressupost inicial de 700.000€.

Afegim també el resum d'una comissió que no és informativa però que li donem una especial rellevància. COMISSIÓ DE SEGUIMENT MOCIÓ PISOS BUITS I SANCIONS ALS BANCS
. El 23 gener s'envia una carta a totes les entitats financeres explicant la Moció aprovada i demanant el nombre de pisos buits de cada entitat bancària a Girona. S'adjunta moció. Fins 15 febrer tenen temps de respondre. L'objectiu és el lloguer social.
. De moment només ha respost La Caixa convocant l'ajuntament a una reunió.
. Dijous el SAREB ha convocat a Madrid l'Alcalde Girona, l'Alcalde de Salt, regidors. Sense Martí Batllori, director de Càritas, persona designada per la Taula pel Dret a l'Habitatge de Girona.
. A través de la recaptació d'IBIs se sap que hi ha 391 IBIs a nom d'entitats financeres, pisos buits.
. Estan redactant el Pla Municipal Habitatge. Estarà enllestit el 20 de febrer.
. Els serveis Jurídics municipals determinaran els pisos buits a Girona. Estan fent un reglament per si han passat 2 anys de desocupació i així poder imposar sancions.
. Ens tornen a convocar el dilluns 3 de març.

Per què li diuen federalisme si el que volen dir és statu quo?

El PP mirant de reüll des de la dreta extrema a l’extrema dreta, recent escindida, diu no a tot el que sembli llibertats, civils o dels pobles, no m’agrada, fins i tot em repugna, però no enganya. És la vella Espanya, la que ens ha gelat el cor des de fa segles. Però l’Altre Espanya, la republicana, la que amb la Catalunya progressista sovint frec a frec ha lluitat per les llibertats, on és?

Esquerra Unida continua aquesta darrera tradició, amb contradiccions, amb algun estirabot, però, a contracorrent, està al costat del dret a decidir, de l’autodeterminació dels pobles. No crec que des de Catalunya es valori prou aquest esforç, pot ser per què alguns interlocutors de casa no li perdonen la seva radicalitat social, com també desconfien dels que ho som ací. Però si no hi ha un terratrèmol polític de molts graus, el partit majoritari de l’esquerra espanyola, el PSOE, va per una altre camí, sospitosament semblant al del PP en aquesta qüestió.

El cara a cara del president Mas amb l’expresident Felipe González i la romeria de Susana Diaz, presidenta de la Junta d’Andalusia,  a l’Hospitalet ens confirmen un camí que porta a la confrontació, diluint els xoc esquerra dreta per statu quo o canvi. Per que sense canvi a fons de les relacions d’estat, sense noves sobiranies, no es pot consolidar un canvi social, tant o més necessari que l’anterior.

Per què li diuen federalisme quan el que volen, com a molt, es reformar les autonomies? Al meu parer es així,  per que a ells els hi va bé el sistema actual. Els hi ha donat i els hi dona poder i fa difícil, per no dir impossible una nova alternativa. Un entramat d’interessos econòmics, polítics i judicials, un fossilitzat sistema electoral...els hi dona seguretat, fins ara.

És aquest fins ara que els porta a canviar paraules sense modificar la definició, la verborrea il·limitada del senyor González, jugant amb les paraules, abusant de les metàfores, sublimant un diàleg vuit en el que es prejutja el resultat: el que hi ha no es pot canviar i a més és impossible.

Solament poden triomfar, creuen,  si divideixen els catalans, els confronten, els hi toquen els sentiments per a convertir a una part en estrangers, com deia l’inefable Susana, creant una franquícia i no un partit federat com era el PSC, trencant un fet que ens ha donat força com a país i com a poble, un sentiment pràcticament unànime de que és català qui viu i treballa a Catalunya, per que la gran majoria ho vol ser!