El novembre
del 2010 Artur Mas guanyava les eleccions amb un missatge que va calar en la
ciutadania espantada per una crisi que no escampava: “el seu govern seria el
gran amic de les empreses i aquestes invertirien com mai”. Aquest fet més el
pacte fiscal solucionarien tots els problemes de Catalunya. Calia deixar-lo
fer, amb un govern que va anomenar “dels millors”.
Gairebé
tres anys més tard resulta còmic, per no dir patètic, recordar aquelles
paraules i confrontar-les amb els resultats dels dos governs, eleccions pel
mig, encapçalats pel President. Tenim més endeutament que el que hi havia el
2010 malgrat les retallades, anomenats “ajustos”, que han deteriorat com mai
els serveis públics i el cas “Palau-Millet” i altres fan planar la corrupció no
solament sobre Madrid sinó també especialment sobre Barcelona.
Les
enquestes son clares, CiU baixa i baixa, l’electorat no perdona els enganys
continuats i a aquells que en son responsables, malgrat s’embolcallin amb la
bandera estelada, se’ls hi demanen i se’ls hi continuarà demanant
responsabilitats.
I que hi ha
del “business friendly”? Quins resultats ha tingut? Fins ara la mes gran
destrucció de teixit empresarial des del anys setanta, malgrat que com mai s’han
destruït els drets dels treballadors. Una xifra es esgarrifosa, més que un símptoma del mal govern: 567.000 llocs de treball menys a Catalunya que fa sis anys! Seria injust donar tota la culpa de tot això
al govern, però no era també injust donar la culpa de la crisi al tripartit i
bé que aquests -CIU i el "conde de Godó"- ho van fer per a guanyar unes eleccions?
Fins fa ben
poc eren els alumnes avantatjats de l’austericidi, els primers en aplicar les
tisores, els que van votar totes les lleis restrictives, fins i tot aquelles de
les que ara es queixen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada