dimecres, 28 d’agost del 2013

Síria, crim i càstig?


Vents de guerra amagats en l’eufemisme "d’intervenció humanitària". Ens tracten com a nens petits i sovint reaccionem com ells, ens creiem tot els que ens diuen els pares. Amb una diferència no pas menor, els pares ho fan pel nostre bé, els governants de les grans potències ho fan pels interessos dels seus clients.

Els clients més important de EE.UU i Gran Bretanya són l’Aràbia saudí i els emirats del golf. De fet, des de fa anys i panys, el que defensen aquestes potències són els interessos de les grans companyies concessionàries del petroli de la zona. Exemple de dictadures confessionals i origen de la visió més autoritària de l’Islam Suní, el salafisme. Aràbia Saudí ha estat la constant enemiga del xiisme i del laïcisme àrab. Es disputa amb ells l’hegemonia  a la zona i des de que Reagan en la darrera guerra freda els va convertir amb l’aliat clau han anat caient tots els règims rivals.


Ataturk i Nasser els tingueren com a rivals i avui el partit BAAS, el nacionalisme laic, que tant important fou per aconseguir la independència àrab dels poder colonials,  poc en queda més que el sistema autoritari dels Assad a Síria. Una guerra d’hegemonies que està guanyant Aràbia saudí i, que si cau Síria, el següent serà una nova guerra regional amb l’Iran.

De nou les agències lligades a les grans potències bombardegen als mitjans amb noticies unívoques i aquests ens les trameten a nosaltres. Facin un exercici de zàping cercant entre tots els canals televisius públics i privats la informació sobre aquest tema, tots diuen el mateix, treuen les mateixes imatges i els comentaristes i tertulians 99 de cada 100 ho refermen.

Demà o demà passat bombardejaran Síria, en aquest cas els morts, i ni hauran molts, no seran innocents per a les noticies. Per art de màgia desapareixeran els civils  i ni un sol nen serà víctima dels míssils o les bombes. De nou la vella política del garrot, el “big stick”, d’EEUU i Gran Bretanya, serà garantia de pau i concòrdia, per que les coses són com han de ser, no sigui que la realitat espatlli una bona notícia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada