dimecres, 7 d’agost de 2013

Un govern que permet infants desnodrits no ens representa!


L’informe del Síndic ha estat clara, al menys 50.000 nens i nenes a Catalunya tenen privacions alimentàries fruit de la pobresa. Més enllà de la dada, espantosa, hi ha el testimoni de molts metges i mestres que ho corroboren.  En els darrers mesos aquests professionals i les entitats que treballen en l’àmbit de la infància han fet arribar reiteradament als mitjans de comunicació la preocupació del que observaven a diari, en molts nens i nenes, que no feien els àpats adequats ni una alimentació equilibrada.

Les dades de pobresa infantil a Catalunya ja afecta al 28% dels menors de 16 anys -364.478 nens i nenes-  fruit de nombroses retallades i restriccions, com és el cas de la renda mínima d’inserció (RMI) que han deixat al marge milers de persones sense recursos des del 2011. A més l’actual sistema de beques de menjador és ineficaç i pobre en recursos. El curs passat un total de 63.659 alumnes tenien ajudes de menjador escolar, quan es calcula en més de 250.000 els que es troben es situació de risc de pobresa.

La consellera de benestar, Neus Munté, no ho desmenteix, diu fins i tot que és inacceptable, però justifica el que es injustificable, dient que fan un gran esforç pressupostari. Menteix i ho sap. Maleïda hipocresia. El President Mas reconeix la desnutrició infantil  però ho minimitza dient que hi ha més gent que s’ho passa malament i acaba tot dient amb rotunditat que a Catalunya “no es passa gana”.

Davant de la desprotecció d’una part important de la infància a Catalunya com pot ser que la consellera del ram i el President de la Generalitat no reconeguin errors? Com pot ser que no presentin d’immediat un Pla per assegurar que no hi hagi un sol nen o nena amb desnutrició a casa nostre?

No ho entenc! Solament puc deixar anar una hipòtesi, son gent de casa bona, que no han vist la pobresa per que no n’hi ha al barris on viuen, que han estudiat a escoles que segregaven als pobres i no els coneixen, que quan anaven a la universitat estudiaven i no es ficaven en política per no creien que calgués canviar les coses. I ara, amb responsabilitats polítiques, quan es parla de pobresa no saben de que es parla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada