Avui ha
començat un nou mandat municipal. Que els hi vagi bé. La ciutat en sortirà
beneficiada. Sense enyorança, però amb la recança generada, pels encerts i les
equivocacions, de tants anys esmerçats representant a la ciutadania. Res hauria
de ser igual, però allò que és vell i que caldria substituir, es resideix i és
un enemic tenaç. No és el mateix el recanvi que el canvi, no és el mateix
gestionar que governar.
La majoria
dels analistes preveuen placidesa en el nou mandat a Girona, jo no n’estic tant
segur. Som davant de dues eleccions decisives i encara al bell mig d’una crisi
econòmica persistent. Vivim en un moment de reconstrucció nacional, on l’esgotament
del model reformista amb l’estat, ens aboca a un procés revolucionari o a la
derrota. Tot això afectarà als partits a nivell nacional i local, alguns es
reformularan o desapareixeran, canviaran les aliances i en aquests quatre anys
de mandat es viuran intensament aquest esdeveniments a la casa de la vila.
En aquests
propers anys de vida municipal, prendrà més importància la participació i la
mobilització de la ciutadania, es sabrà canalitzar? Apareixeran noves propostes
i nous mètodes per a fer compatible el sistema representatiu amb el directe? Si
no es cusen els descosits que provocarà aquets tensió, la frustració per un
cantó i la por per un altre ens poden jugar males passades.
No em sento
observador, tot i que es un alliberament no tenir que sentir-me observat, això
darrer és un dels costos d'esdevenir electe. Continuo sentint-me implicat en
el present i futur de la meva ciutat i òbviament del país, però camino per un
altre camí, on les obligacions empal·lideixen davant les devocions. Més llibertat
amb responsabilitat adquirida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada