Rodejats de
companyes i companys que t’estimen, quan creus que l’emoció ja no pot anar a
més, na Griselda Juliol, col·lega ja jubilada amb qui he compartit molts anys
de direcció i de departament no en te prou amb adreçar-me unes emocionades
paraules que, amb sorpresa i feina ben portada, em fa un dels seus proverbials “POWER
POINTs” amb els que tenia embadalits als i les alumnes.
Cercant
informació i amb gran discreció, tot un seguit d’imatges de la meva vida
política i professional, relatades amb sentit de l’humor i amanides amb una
música que estimo. “Le temps de cerises”, la cançó que representà la memòria de
la Comuna de París i que la segona internacional va estar a punt de convertir
amb els seu himne en lloc de “la internacional”.
Parlaments i
respostes tingueren amb les meves companyes Marisa, Imma i Gràcia moments
especialment emotius. Em va commoure especialment la presència de l’Àngel que després
d’una llarga malaltia a la que ha vençut amb coratge es va incorporar al grup
de jubilats del Sobrequés. 5 i no 4 fórem al final!
Quanta emoció, Joan. Va ser una celebració immillorable. Els compnays ens van mostrar tota la seva estimació i mai no ho podrem oblidar. Una abraçada infinita, estimat Joan.
ResponElimina