Arribar a
ser la llista més votada ha estat una sorpresa i un èxit incontestable de
Barcelona en Comú. Una llista que era més que una coalició i menys que una
amplia confluència, sectors més crítics hi restaren fora i s’aproparen a la CUP,
que aquesta darrera opció entrés a l’ajuntament encara ressalta més l’èxit de
la proposta d’Ada Colau.
La conec
poc, un parell de converses ràpides, l’he seguit, però, força aquests darrers
anys pels mitjans i per referències de gent que hi ha treballat al seu costat. Te una rara
virtut, omple la pantalla i difícilment quan parla perds l’interès per
escoltar-la. Sap explicar de forma senzilla temes complexos i això avui és més
necessari que mai, si vols mobilitzar més enllà dels convençuts.
La PAH ha
estat la seva escola i malgrat tot aquesta és molt més que Ada Colau, perquè la seva
extensió i activitat combativa es deu a molts i molts ciutadans que de forma
gairebé anònima han aixecat el moviment i el continuen situant en primer pla.
Reconec tenir una ambivalència amb els lideratges carismàtics. Però tot i que
m’agrada molt més l’acció i direcció col·lectiva, l’experiència em demostra la
necessitat d’aquest tipus de lideratge per a commoure i moure a amplis sectors sense els
quals no pots guanyar.
Ara se li
presenta un repte molt i molt difícil, els adversaris no han esperat ni 100 ni
1 dia per atacar-la amb tots els mitjans. I el que li espera! Però qui havia dit mai
que els canvis son fàcils? Haurà d’aportar molta pedagogia, una barreja de
radicalitat i paciència, i molt i molt diàleg, per ampliar la seva base social.
Però, de nou una veu de dona porta al canvi, no caminarà sola. Ens hi juguem
molt, però tenim molt a guanyar! Els temps estan canviant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada