dilluns, 8 de juny de 2015

Temps de canvis, veus de dones (2): Manuela Carmena


El primer cop que la vaig veure fou en les fotografies de l’enterrament dels seus companys advocats d’Atocha, rodejada de desenes de milers de persones. Poc després la federació universitària del PSUC, encara en la clandestinitat, organitzarem un homenatge a les víctimes amb la seva presència. Una noia de cabells llargs, faldilles amples i sarró penjant, una veu tranquil·la i clara, la mateixa veu que els anys, avui, no han apagat.


Una ciutat com Madrid té l’oportunitat de modificar sensiblement, en dins i en fora, la percepció que hi tenim, llastrada pel diferents governs conservadors, d’un fals “casticisme” prenyat de dreta extrema. Recordo l’època Tierno Galván, cosmopolita i acollidora, oberta al diàleg i amiga de les altres ciutats. El que era un vell record, difuminat per tants i tants anys de “gallardonisme i esperanzisme”, ara pot reviscolar amb un nou govern progressista i obert.

La llibertat de pensament, la independència del partidisme, asseguren a Manuela Carmena un recolzament més enllà dels que la van votar i prefigura un model que, sense perdre el caràcter institucional, que tant bé coneix, obri portes i finestres per a perdre l’olor a resclosit que han deixat els anteriors inquilins.

La serenitat com actitud, la proposta com a guia, la negociació com a mètode, fan de Manuela Carmena una de les dones, de les veus de dona, referents ara i en el futur. Els que creiem en la necessitat d’un estat català independent, mai ens pot ser indiferent què i qui ens trobem a l’altre cantó. Un bon veïnatge, un sistema col.laboratiu, ens permetria a uns i altres una convivència en pau i llibertat. Les veus de dona ens poden ajudar a fer-ho possible!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada