dijous, 18 de juny de 2015

27S: Canviar de govern autonòmic o canviar el sistema?


No és un consol, però si una evidència, que paral·lelament a les turbulències que he passat al prendre una decisió complexa, al meu voltant, al nostre voltant, en l’àmbit de la política, s’està produint el que, sense exagerar, podríem qualificar de terratrèmol. L’ensulsiada del PP a l’estat, l’emergència de noves confluències, la recuperació -efímera?- del PSOE en són clares evidències. Però, tot i la importància que tenen totes elles, es donen sense qüestionar el marc constitucional, la tripleta PP-PSOE-Ciudadanos, te la clau per a bloquejar-ho. Les forces emergents poden representar una cauterització de la ferida sagnant de la corrupció, una millor i més honesta gestió, qüestionen l’ordre del factors, però no l’ordre establert. 


A Catalunya en canvi, malgrat que alguns no ho vulguin veure per què la lluita contra els arbres que tenen davant seu, el govern de CiU, no els hi deixen veure el bosc, el 27S posa en qüestió el model, esdevé una proposta rupturista que obliga a una profunda transformació no solament a Catalunya sinó també a Espanya. La ruptura, el que alguns encara anomenem revolució, es dona quan les reformes sempre ens porten al punt de partida inicial o a voltes a la involució i el camí passa aleshores per un canvi de sistema, una ruptura constitucional, un procés constituent. Avui i ara de i per Catalunya.

Ma estesa a tots aquells que a Espanya volen i fan canvis, per tímids que siguin, però sobirania plena per a fer a casa nostra les modificacions profundes que ens cal fer. No podem esperar quelcom que a Espanya pràcticament ningú espera ni vol. Una Carmena ens pot entendre, però mai encapçalarà ni la deixarien, una transformació profunda en sentit confederal.

Per a pactar amb Espanya, i la política son pactes, cal la llibertat prèvia per a que aquest sigui entre iguals. Solament un estat català pot pactar amb un estat espanyol de igual a igual. I això no es fa contra ningú, ni genera ciutadans exclosos, ni genera insolidaritat, ni perjudica l’internacionalisme ni...Perquè la llibertat és el fonament de qualsevol acord amistós. El 27S ens juguem doncs romandre o no en l’actual autonomisme, ser capaços o no de canviar l’actual sistema injust.

1 comentari:

  1. electoralment parlant, l'esquerra ha de triar entre:
    1)la opció de la reforma constitucional estatal (a l'espera d'un govern amic amb cueta i populista) com la que avalaria ICV, les restes d'IU i l'enigma Podemos (que bàsicament, tret de ser anticonvergent no sé que és).
    2) la proposta Per la Ruptura que avala la CUP i un bon entorn que vol un eix potent de classe, social i de país. Esquerdar el marc sistèmic i anar de cara a barraca.
    .... jo tiraria per la segona opció a menys que vulguem una enèssima transició... i ostres, ICV què? Doncs de la necessitat (sobreviure com a partit) en vol fer virtud (els campions de la unitat)...de la maneta de Podemos. Malament rai.

    ResponElimina