Un 14 de
novembre, fa quaranta anys, el govern espanyol, el del Marroc i el de
Mauritània varen emetre una declaració sobre el Sàhara Occidental, anomenat l’acord
de Madrid” en la que Espanya com a potència administradora cedia, de fet, la
sobirania del territori als altres dos països. Tant se val que no ho pogués fer
i anés contra el dret internacional, però es va fer.
Avui per
avui el Marroc controla bona part del territori, l’altre està en mans de la República
Àrab Sahrauí Democràtica, reconeguda per la Unió Africana i 81 països del mon.
I tot hi que cap país reconeix formalment la sobirania del Marroc sobre aquets territori,
tota sortida democràtica al problema ha estat bloquejada pel govern del Marroc.
El fet
paradoxal és que Espanya és encara reconeguda per l’ONU com a potència
administradora, però tots els governs fins ara, han posat els ulls clucs a aquest
fet i no han promoguts cap solució. La solidaritat d’entitats d’amics del poble
sahrauí i la tenaç lluita d’aquets poble manté viu el desig de que la seva
independència sigui reconeguda i marxin les forces d’ocupació.
Recordem,
un cop més i especialment un dia com avui la responsabilitat espanyola en el problema
i ,per tant, l’obligació de cercar una solució. El compromís ferm de molt ha de
concloure en una declaració del nou congrés de diputats en aquets sentit.
Pensem en la nostra lliberta i la del poble sahrauí com un combat paral·lel i
comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada