dimecres, 18 de novembre de 2015

Francesc Pararols ha mort!


Avui a les 5 de la matinada ha mort Francesc Pararols Mercader. Ha viscut un xic més de 96 anys i ha tingut una vida plena, envoltat de la família, en primer terme la Maria, companya inseparable, i dels amics que l’hem estimat tant...Malauradament, no s’ha complert l’esperançà que tenia quan el vaig deixar ahir a l’habitació del Trueta, però sempre em quedarà al record la seva darrera abraçada. Qui ha tingut una vida plena i generosa reviurà sempre amb nosaltres.


Ha tingut una vida apassionant, de Torroella estant va allistar-se voluntari als 16 anys i la Guerra Civil el va agafar al quarter Ultònia, on un cop derrotats els colpistes a Girona, marxà cap al front d’Aragó, a Osca, als 17 anys ingressà al PSUC. Com a conseqüència de diferents esdeveniments a la guerra va decidir fer d’aviador. L’octubre de 1938 amb altres joves fou admès a l’escola d’aviadors i marxà cap a Rússia per a rebre l’entrenament.

Completat el seu aprenentatge com aviador a Azerbaitjan, la victòria franquista l’impedí tornar a casa. Després d’una llarga odissea per l’URSS i com a conseqüència de la invasió nazi, s’allistà a l’Exercit Roig. Entre 1943 i 1944 lluita com a guerriller a Bielorússia darrera les línies enemigues. Acabada la guerra es va casar amb una “nena de Rússia”, aquells nens i nens bascos que trobaran refugi en aquell país. La Maria ha estat la seva companya inesperable tots aquets anys i l’un no s’entendria sense l’altre.

Va tornar l’any 1956 i la policia de Franco no els va deixar tranquils, però ells amb força de voluntat i una enorme tenacitat se’n van sortir. L’any 1979, com a cap de llista del PSUC, va obtenir els quatre regidors que serien claus per a nomenar Joaquim Nadal alcalde democràtic i de progrés, el primer, després de la llarguíssima dictadura.

La seva petja al govern, la seva forma de ser i de fer, ha estat reconeguda per tothom i fins fa ben poc, fins que la salut li ha permès, ha dirigit el Roure, la revista de la Gent Gran de la Ciutat. Gran conversador, amic dels seus amics, el seu record mantindrà en nosaltres l’espurna revolucionària a seguir. D’una època de gegants que el feixisme va voler destruir però no va poder, ens queda la sort d’haver-lo conegut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada