Intento recordar
que feia el dia de la mort de Franco. Em ve al cap que em trobava a la facultat
de Dret de la UAB, on les classe es van suspendre, havíem quedat per reunir-nos
el comitè del PSUC de la Universitat per a estudiar les conseqüències, però a l’espera
dels que ens havia de dir la direcció de Barcelona, Miquel Núñez, vàrem decidir
agafar-nos el dia lliure per a celebra-ho.
Havia quedat
amb la gent del meu pis d’estudiants a la Rambla. L’Eudald Carbonell i en Pere
Vigo els recordo, segur que érem més, però se’m han anat els altres noms. Anàrem al “drugstore-Liceo”
que aleshores hi havia en aquest indret i compràrem una ampolla de cava del
més barat, no fórem els únics i recorríem amunt i avall del carrer amb el tele-exprés
obert per la primera plana i l’ampolla passant de ma en ma, saludant als altres estudiants qui feien més o menys el mateix. La xefla acabà quan una barreja de “guerrilleros
de cristo-rey” i falangistes variats, a cops de porra a tort i a dret, ens amargaren
la jornada.
Dinarem probablement en un dels restaurants gallecs de
menú a prop del pis i continuarem la gresca a la tarda, cap a les set m’havia d’absentar
i anar a un dels pisos en que rotativament ens reuníem els responsables de la federació
universitària, en Miguel ens rebaixà la eufòria i a grans trets ens devia dir
que la lluita encara seria llarga, però recordo que se li escapava un mig
somriure. Franco, el darrer dictador feixista d’Europa, havia mort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada