divendres, 20 de novembre de 2015

20N de 1975: Records d’una jornada particular


Intento recordar que feia el dia de la mort de Franco. Em ve al cap que em trobava a la facultat de Dret de la UAB, on les classe es van suspendre, havíem quedat per reunir-nos el comitè del PSUC de la Universitat per a estudiar les conseqüències, però a l’espera dels que ens havia de dir la direcció de Barcelona, Miquel Núñez, vàrem decidir agafar-nos el dia lliure per a celebra-ho.


Havia quedat amb la gent del meu pis d’estudiants a la Rambla. L’Eudald Carbonell i en Pere Vigo els recordo, segur que érem més, però se’m han anat els altres noms. Anàrem al “drugstore-Liceo” que aleshores hi havia en aquest indret i compràrem una ampolla de cava del més barat, no fórem els únics i recorríem amunt i avall del carrer amb el tele-exprés obert per la primera plana i l’ampolla passant de ma en ma, saludant als altres estudiants qui feien més o menys el mateix. La xefla acabà quan una barreja de “guerrilleros de cristo-rey” i falangistes variats, a cops de porra a tort i a dret, ens amargaren la jornada.

Dinarem  probablement en un dels restaurants gallecs de menú a prop del pis i continuarem la gresca a la tarda, cap a les set m’havia d’absentar i anar a un dels pisos en que rotativament  ens reuníem els responsables de la federació universitària, en Miguel ens rebaixà la eufòria i a grans trets ens devia dir que la lluita encara seria llarga, però recordo que se li escapava un mig somriure. Franco, el darrer dictador feixista d’Europa, havia mort! 

Han passat quaranta anys! Moltes coses han canviat, com no, però quantes han canviat per a que res no canvies?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada