dimarts, 17 de novembre de 2015

París: campanades a mort.



Jo com tanta gent m’he sentit colpit per les matances de París, evidentment que abomino la violència i la guerra en la que viuen molts països, però no per això puc relativitzar el succeït divendres a la nit. No ho puc fer, per que em repugna la baixesa del que dispara a boca de canó a hostatges indefensos, a persones que poden ser els veïns de la teva escala.


Soc pacifista, però penso que has de reaccionar davant de la barbàrie, la més petita i la més gran. Cal eliminar al que vol assassinar. Però també em repugna la hipocresia dels que podent-ho evitar han posat gasolina a les brases. Els que miren més pels negocis o pels contractes amb un emirat que el trobar i fer possible aliances que parin la sagnia.

No dubto de la sinceritat d’Hollande, però em malfio de la seva poca memòria, quan ha fet l’oïda sorda a les proves flagrants que situen Aràbia Saudí i els emirats del golf com a còmplices necessaris per al gihadisme a l'orient mitjà i a tot el mon. No hi ha alternativa si la gran coalició contra el terror que es vol crear no deixa sense efecte el suport financer i militar dels integristes islàmics que governen aquests indrets.

Però aquests dies em sento més proper als pares del joves assassinats a Bataclan, o als fills que no tornaran a veure als seus pares morts al restaurant Le Carillon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada