 |
| Font: xarxanoticies.cat |
Francesc Macià va morir tal dia com avui, l’any
1933, fou un líder carismàtic capaç de
guanyar eleccions, proclamar la República i liderar un govern autònom i nom del
que fou suprimit 200 anys abans: la Generalitat de Catalunya.
La força d’aquesta figura històrica destaca per una
sèrie de valors intrínsecs al seu tarannà, com a persona i com a polític. El
que més em sedueix és la vessant humana
d’una persona capaç d’evolucionar en les seves creences i de defensar els
valors universals per damunt de qualsevol altra creença.
Ara, en un moment clau també per a la història de
Catalunya cal posar en primer terme els valors humans de perseverança, ímpetu,
esforç i compromís, que definien la personalitat de l’avi Macià.
En moments claus sovint ens cal un líder carismàtic,
amb una força, una intel·ligència i uns sentiments imprescindibles. Però aquests
polítics no neixen, es fan, no s’improvisen, sòn el resultat d’un llarg procés
que permeten a una persona evolucionar,
comprometre’s i esdevenir un polític de perfil humanista. D’esdevenir el mirall
d’una forma justa honesta i contemporània de fer política, la que ara es manca,
però a la que no renunciem.
Comparteixo el somni de Macià i recuperar-lo com a
referent simbòlic, descobrir el mite d’un polític honest, que va saber fer-se
entendre i va viure compromès amb el seu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada