A poc més d’una setmana de les eleccions comencem a veure moviments, esperats i inesperats, dels partits. En primer lloc de CiU, o millor dit de CDC per un cantó i de UDC per un altre. És per a mi una doble sorpresa el resultat de la coalició i la rapidesa amb la que s’ha ressituat Duran i Lleida tornant a la seva posició d’abans de l’11 de setembre, aquell dia anava coix a la manifestació, avui ha perdut la memòria. El problema per la estabilitat el té Mas més dins de la seva coalició que amb els interlocutors de fora d’ella.
Esquerra manté, de moment, el seu perfil malgrat la dura ofensiva que es va desfermar 24 hores després del resultat perquè s’abracés sense condicions a Artur Mas, un pla B per part dels que volien la majoria absoluta que no han tingut, força groller per cert. Tinc un bon concepte d’Oriol Junqueras que ha augmentat en la campanya i aquesta setmana, em sobta però que desenterri el concepte de “cap de l’oposició” que es van inventar CiU i PSC en els seus vells bon temps, no crec que li faci falta i fa tuf una mica arnat.
El PSC continua la seva deriva, de la pobresa a la misèria, electoral, organitzativa i mental, ho lamento pels socialistes honestos i de cor, però quan els aparells i les ambicions personals es donen la mà i s’amaneixen de pensament dèbil i oportunista, res de bo pot sortir. El problema no eren els catalanistes del PSC, ho eren i ho són els corruptes i els arribistes que sense ideologia l’han convertit en una ombra d’una ombra.
On comença i on acaba l’espanyolisme del PP i “Ciudadanos”? Què hi ha al darrera? Per al PP és clar, usen la bandera, en el seu cas la “roja i gualda” per amagar la cartera, les retallades i les mentides de Rajoy. Per l’altre semblen més una bandera de la legió, quina imatge la del número dos d'aquest partit, real o photoshop, que es diu antipartit, amb uniforme i bandera d’Espanya amb la gallina del franquisme. Una metàfora de no ser de dretes ni d’esquerres sinó tot el contrari!
ICV-EUiA i la CUP, més forts, tan a prop i tan lluny alhora, bons resultats però insuficients per a uns i altres per encapçalar, a les institucions i al carrer, un canvi radical de model econòmic i social. Són però imprescindibles per armar una alternativa, els primers per arrelament i experiència, els segons per joventut i radicalitat. Però sovint quan més a prop, més es veuen un i altri les misèries i els defectes. Serem capaços de mirar un xic més lluny?
No estem pitjor que abans del 25N, bé, ho estan els que volien una majoria còmode per a carregar el mal govern com a factura al dret a decidir. I no estem pitjor, perquè avui el Parlament reflecteix amb claredat la pluralitat de la ciutadania. Ens representa. Caldrà però que assumeixi la responsabilitat que li hem donat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada