L’Omertà forma part del codi d’honor de la màfia siciliana. Aquest terme es refereix a la prohibició d’informar sobre els delictes considerats assumptes que incumbeixen a les persones implicades. Aquesta pràctica és molt difosa en casos de delictes greus o en els casos de màfia on un testimoni o una de les persones incriminades prefereixen romandre en silenci per por de represàlies o per protegir a altres culpables.
He començat amb aquesta definició a redós dels esdeveniments que vivim i hem viscut que afecten a la corrupció o al comportament indesitjable d’algun càrrec públic influent. Em ve al cap aquest paraula quan trobes un espès silenci, per no qualificar-lo moltes vegades de complicitat, de les direccions polítiques o dels afiliats que conviuen amb aquests personatges. A més poca vergonya i més fatxenda més difícil sembla a les direccions posar-li remei.
És cert que no afecta solament al mon polític. És paradigmàtica la resposta, o millor dit manca d’aquesta, de l’església catòlica als múltiples casos de pederàstia ocorreguts en els darrers trenta anys, l’omertà també hi va funcionar.
Els casos de l’Ajuntament de Sabadell i de la Diputació de Girona, molt diferents en l’abast i la forma, porten un procediment comú: els afectats o implicats directament s’exculpen de qualsevol responsabilitat i ataquen als missatgers i s’aprofiten d’un silenci, quan no del suport dels aparells dels seus respectius partits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada