La Diputació de Girona, solament sap que no sap res!

Font: naciodigital.cat

L'equip de govern de la Diputació de Girona, de CiU, va per feina i ja té gairebé enllestit el nou cartipàs, que incorporarà modificacions mínimes, nova etapa de la Diputació, sota la presidència de Joan Giraut. Aquesta informació en un país normal no em mouria a fer cap comentari, però tenim el que tenim i han passat coses que ens allunyen de la normalitat democràtica.

En el cas de la Diputació de Girona ens refermem en qüestionar la seva utilitat pública, així com totes les altres de l’estat. Pensada, la Diputació, en el segle XIX per a ser instrument de l’estat liberal per a controlar els ajuntaments, obsoleta, amb competències que se solapen a les d’altres administracions, dirigides per les cúpules dels grans partits, sense cap mena de control ciutadà, ja fa temps que haurien d’haver estat transformades i absorbides pels ajuntaments o la Generalitat.

A Girona però va passar de ser un instrument del franquisme més ranci a menjadora primer de dos, després de tres partits. Veient la fotografia dels expresidents, hi havia moments que no sabia si eren els de la Diputació o els de la desapareguda Caixa de Girona, però aquest darrer és un altre tema que ja parlarem en un altre article. Recordo la frase de “la manera gironina de fer política”, la “omertà”, tant se val que fossin convergents o socialistes, tot es feia per consens i qui bé reparteix es queda la millor part.

Així no es d’estranyar que després de l’astracanada protagonitzada per “Torremadé el breu”, bé, efímer president de la diputació però amb llarguíssima experiència en els passadissos de l’esmentat ens, en una comissió d’investigació llampec es clourà amb la socràtica conclusió de que “sé que no sé res”. Un bon repartiment de cadires i uns sous que complementin els que els diputats tenen en els seus respectius ajuntaments, ha facilitat que el nou president hagi estat escollit per unanimitat.

Les primeres paraules del nou president foren per assegurar que es tornaria als vells bons temps del consens. De la manera gironina de fer política? No anem bé!