Itàlia, entre Merkel i Grillo

Font: ara.cat

Una gran ràbia s’estén per l'Europa del sud, presonera de la germanització de l'economia i del desprestigi de la política, desprestigi dels polítics que obeeixen amb més o menys entusiasme la follia de l'austericidi. Els polítics que governen i bona part dels que es presenten com alternatives s’han convertit en l’ase dels cops dels ciutadans, i els ciutadans, rebecs, es neguen a la predestinació que els porta el guió del darwinisme social.

I així, mentrestant, lo vell es resisteix a morir i lo nou no neix, apareixen monstres, que prometen el que no poden complir, Berlusconi per el cas. Gent amb passat com Berlusconi, francament insolvent, sobreviuen gràcies a la profunda desconfiança generada pels polítics convencionals, que han fet de la superació de la crisi una nova forma de tortura col·lectiva. Vàlguem deu que a Espanya Rosa Diez ocupés un lloc rellevant en la política amb el seu amor pels toros i els seu odi a la diversitat!

Em resisteixo a veure Grillo, com un demagog més, pot ser-ho, però no ho crec de molts dels “grillistes”, joves, molts d’ells universitaris, cansats de politiqueria, de corrupció. Veig el seu fort esclat més com una mancança de l’esquerra, del PD, massa al centre, massa convencional, malgrat la seva aliança amb Sinistra, Ecologia i Libertà, de Niki Vendolà, quaranta mil vegades més carismàtic que el gris Bersani.

Els “Monti” son els culpables de la crisi i no tenen cap legitimitat ni cap credibilitat, per a dirigir-nos cap la seva superació. l el poble ha parlat a Itàlia i el pitjor seria no escoltar-lo. O som capaços des de l’esquerra de superar l’encartonament dels aparells, dels polítics professionals o el grillisme ens farà veure un cop i un altre les nostres mancances. O pitjor, deixarem lliures a berlusconis casolans.