Ada Colau al Congrés: coratge i dignitat

Font: eldiario.es

Hi ha moments, frases i persones que representen sentiments compartits, que sovint o no tenim l’oportunitat o no sabem expressar. Hi ha una mena de persones que surten, i no és casualitat, de les lluites socials, que en la lluita maduren i són capaces d’expressar amb les seves accions, amb la seva paraula reivindicacions col·lectives. Aquests diamants són el millor que pot donar la política, la dignifiquen i amb comparació amb aquells que se n'aprofiten, aparies nítidament el camí de la seva renovació.

Ahir Ada Colau representà aquesta mena de persones, íntegres i generoses, que defensen la raó i als que tenen raó davant del poder del diner i de la indiferència dels que s’agenollen, traïnt la confiança dels ciutadans.

Va intervenir davant de la comissió que estudia el sistema hipotecari, després que el representant de la Banca digués que els procediments seguits per la Banca espanyola eren els millors d’Europa i que no s’havien de modificar. Cinisme i prepotència, indiferència pels que pateixen i cobdícia, autosuficiència i maldat. La següent en intervenir fou Ada Colau, representant a la PAH.

Ada va dir, en començar la seva intervenció, “Jo no li he tirat una sabata al senyor que ha intervingut abans, perquè crec que era bo intervenir ara...", rubricà que les paraules i l’actitud del representants de la banca era criminal, quan molta gent se suïcidava per culpa del sistema que defensava.

El mateix president de la comissió, PP per suposat, que va escoltar amb tranquil·litat les abominables paraules del defensor dels banquers, li recrimina a Ada les seves paraules demanant que les retirés. Aquesta amb gran dignitat s'hi va negar i recriminà al mateix personatge que no hagués dit res a l’anterior ponent.

Aquest Congrés ja no ens representa, representa la vella política, la submisa amb els poders que ens han portat a la crisi, que han facilitat la corrupció. Cal un reset, noves eleccions, un nou procés constituent, que aporti reformes de fons al sistema polític i en aquest camí cal persones com Ada Colau que des de la societat, des del poble, aportin claredat d’idees i dignitat personal.