De Girona
estant, des de l’escó de l’Ajuntament veig que es succeeixen esdeveniments que
fa un temps qualificaríem com a mínim d’inesperats. No formen pas,
fonamentalment, de les polítiques, o de la seva mancança, del govern actual de
CiU en minoria, que també, sinó que més aviat afecta als escons de l’oposició.
Palomares
comença la saga de trencament de grups. El primer fou el PP doncs, i el
missatge fou inicialment confús, fins que la pràctica l’ha situat com un
apèndix, amb una lleugera independència puntual, del govern municipal. Fins ací
poca història, més enllà de haver estrenat des del 1979 els escons no adscrits.
Darrerament
Bonaventura s’ha despenjat de la CUP, sorprenentment per un tema que no
semblava clau com per a provocar un trencament, però que certament va facilitar
l’abstenció que amb el vot de qualitat s’aprovés la compra de la col·lecció
Santos Torroella, que ara ens diuen anirà a càrrec del cànon de l’aigua, fet
que encara fa més estrany el seu posicionament que contradiu la defensa del medi
ambient que ha anat fent al llarg de la legislatura.
Ara
apareixen núvols espessos damunt el grup municipal socialista, el segon en
escons a l’Ajuntament, l’aparició d’una proposta de primàries sense la renuncia
explicita de la portaveu, darrera alcaldable per la formació, i que una regidora de fins ara de la seva
confiança s’hagi afanyat a promoure’n la seva candidatura com alcaldable, tot
això enverina una situació ja difícil.
El dret a
decidir sembla el desencadenant de bona part d’aquestes actituds, però al meu parer
s’hi afegeix el desgast del model polític clàssic. Desgast que el pateixen tots
els partits, però encara més els que han tingut més responsabilitats en aquests
darrers trenta anys. Te lògica que en l’àmbit local aquest desgast sigui més
fort, per que amb més força es percep la indiferència o fins i tot la
hostilitat que tenen els ciutadans per la política tal i com s’ha portat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada