L’anomenada
zona est, quatre barris molt diferents: Mas ramada, Vilarroja, grup Sant Daniel
i Font de la Pólvora; on aquest darrer barri es per a molts gironins la part i
el tot. És una de les herències del nadalisme, de l’urbanisme trabucaire, que
ara més patim o millor dit, més pateixen els seus veïns.
Separat pel
cementiri i per l’Onyar, no s’ha fet en tots aquets anys gairebé res, per
lligar-los a la resta de la ciutat. Cap
pla integral, cap pla de barris ha permès reinterpretar un urbanisme que s’ha
fet per acumulació al llarg dels anys i s’ha
anat deteriorant en la mesura que la crisi econòmica ha anat avançant. Un gran esforç
social. Amb mitjans i tècnics. Amb l’ajuntament i entitats, integrant accions,
ha estat insuficient.
Ja que no
hi havia un pla per a fer desaparèixer Font integrant-la en el conjunt de la
ciutat, s’ha fet contenció, però els dics s’han anat esmicolant i perjudicant
els barris veïns. Dels sis problemes greus: seguretat, urbanístic, mobilitat, ocupació,
acció social i Educació. Solament s’han
tocat i parcialment els dos darrers.
El grup
majoritari del govern anterior de coalició va fer palesa, per activa i per passiva,
la desconfiança respecte a la meva actuació en les polítiques socials a la zona
quan havia d’anar més enllà de la simple beneficència i fer polítiques actives integrals.
Fent naufragar la necessària coordinació
i treball conjunt. Els resultats foren evidents i l’electoralisme s’imposà. La por
a que algú que no fos el grup majoritari capitalitzes l’èxit ho va engegar tot
a orris. Acció de seguretat de proximitat, pla d’integrar les accions amb totes
les àrees municipals, pla de baris...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada