Els perdedors de la crisi a Europa els representarà Marine Le Pen?

Els perdedors de la crisi, la ciutadania desorientada i atemorida, forma bona part de l’electorat popular, que a França i arreu d’Europa ha girat l’esquena al Partit Socialista. En els bons moment sembla que l’electorat popular era un font que mai s’assecaria, malgrat moments puntual en els que es podia enfadar i donar el vot a la dreta, sempre al cap d’una legislatura o poc més, tornava a votar i situar les coses en el seu lloc. 

Això ha canviat i es diu que cal un altre projecte. Però definir un altre projecte, una altra resposta, no passa per copiar la resposta de la dreta, fins i tot de la més extrema, cal donar una explicació del mon diferent de les que vehiculen aquestes, i és urgent.

L’ interès de les classes populars no es situa a l’esquerra solament per tradició o per proximitat, la dreta també ho pot fer i ho fa, cal una construcció, com s’ha tingut en altres temps, cultural, ideològica i social. I això s’ha de construir en dos àmbits, el nacional i l’europeu.

Negar les tesis de la dreta o assumir-les com un clon ens posa sempre en una posició d’inferioritat i subordinació. Ens cal un nou univers d’imatge, símbols i representacions, que ens doni optimisme que ens orienti en una nova visió del mon, que pugui engrescar als ciutadans.

Les respostes de l’esquerra dels socialistes no ens valen, ni ocuparan el seu espai si repeteixen les mateixes certeses que abans del 2008, per que també han perdut credibilitat, hem d’avançar cap a una fusió creativa i plural del que avui representa Alexis Tsipras a Grècia i la nova generació d’ecologisme polític a Alemanya. Hem de donar respostes del segle XXI.