L’ 1 de
maig és un dia de lluita dels treballadors i treballadores de tot el món. Es
veritat que ha esdevingut una festa quan els països de l’estat del benestar donaren
per finalitzada la lluita de classes, però avui el que s’està acabant,
paradoxalment, és l’estat del benestar.
Recordo
quan s’anomenava “San Jose Artesano” i esdevenia la festa dels “productores”
per que el franquisme també deia que s’havia acabat la lluita de classes, però
el que es va acabar fou el franquisme, bé, la seva forma política...
Avui, ací i
arreu, milions de persones han de vendre la seva força de treball, manual o
intel·lectual, per viure i es troben,
ací i arreu, perplexes patint com els hi redueixen el seu salari directe, el sou, i com li retallen
l’indirecte, els serveis públics pels que tant havien lluitat.
Ara, els
que treuen enormes beneficis explotant i especulant ens diuen que hem estirat
més el braç que la màniga, que no ens podem pagar l’estat del benestar. Ells,
que no paguen gairebé impostos, ens
diuen a nosaltres, els treballadors, que cada dia en paguem més, que les seves
deutes, les seves pèrdues especulatives les hem de pagar entre tots, que aquesta és la prioritat!
1 de maig,
una jornada de lluita amb els sindicats, eina imprescindible per a la defensa
dels drets dels treballadors. Un dia de lluita per a recordar que és el treball
la font de la riquesa i que aquesta ha de ser distribuïda amb equitat i
justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada