La forma
sobtada com va acabar la transició com conseqüència del 23F de 1981 ens ha
deixat terribles febleses que en els darrers temps afloren d’una manera més que
preocupant: una democràcia de baixa qualitat, una societat del benestar molt
feble, un model econòmic en mans de determinades elits extractives, una dubtosa
independència del les institucions bàsiques de l’estat i una confusió entre
l’esfera civil i la religiosa, especialment pel que fa a l’Església catòlica.
Als
principals partits sempre els ha interessat tenir l’església al seu costat i un
sector de la jerarquia a trobat en aquets interès un instrument per a restringir les llibertats
personals i millorar el seu finançament. La persistència del model franquista
del concordat n’és l’exemple més clar, però no l’únic.
Tant mateix
l’obsessió per reduir els drets dels treballadors és una altre constant, amb
l’ajuda els darrers anys de les institucions internacionals més properes, en
mans del neoliberalisme més arrauxat. Els Pactes de la Moncloa a la transició,
dels que va sortir una fiscalitat progressiva i l’Estatut dels Treballadors,
han estat aquests darrers trenta anys buidats de contingut, o per a dir-ho més
clar despullats l’un i l’altre de les garanties per a la majoria i retornant
l’arbitrarietat a qui l’havia perdut a contracor, els poderosos.
Un cop més l'1 de Maig ha de ser de denuncia i alternativa, contra el frau i la corrupció
que minoritza els ingressos necessaris per a l’estat del benestar i contra la
precarització laboral que despulla de drets a la gran majoria dels ciutadans,
els que treballen per compta aliena i els autònoms. Prou de passos enrere!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada