Hi ha persones
que sense tenir-hi amistat formen part del teu espai relacional. Girona te
coses de poble i de ciutat, no pas totes bones ni de lluny, però permet un
cercle ampli i heterogeni de coneixements, un coincidir gent molt heterogènia
en un espai comú.
Ricard Masó era
un d’aquets homes que el trobaves en el moment adequat al lloc adequat, que
feia de la política una passió, però mai una professió. Compartia sentiments i m’allunyaven
algunes propostes, fet normal en una societat que encara no ho és del tot de
normal. Sempre he pensat que és entre gent que pensa diferent quan surten les
millors propostes.
Per als que
no som creients la transcendència és el que deixes, el teu llegat, el proper,
el més personal, que llegues a la família, al teu cercle d’amistats i el que
has construït en el esdevenir de la teva activitat social, del que aportes a la
comunitat.
Tot el meu
afecte i condol a la família i el record a un home que estimava al seu país,
que treballà i aporta al seu entorn un llegat digne i rellevant, descansi en
pau i romangui en la nostra memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada