25 d’abril de 1974: Portugal i Girona.

La noticia de l’aixecament dels capitans portuguesos per la radio em va commoure, ràpidament em vaig trobar a Can Panella amb l’Eduard Canal i l’Eudald Carbonell, fèiem tercer de filosofia i lletres a Girona. Calia fer quelcom. Aconseguirem paper d’embalar i uns retoladors i vàrem improvisar un mural que instal·larem al Hall de la facultat  del Col·legi universitari al primer pis de la casa de cultura.

L’assemblea fou multitudinària, en un racó la filla del comissari Ortega i el seu novio prenien notes, era ja una costum, les intervencions resumien el nostre anhel, els professors de geografia Laura Zumin i Jordi Borja ens havien donat més informació que la bolcàrem  als congregats. Al acabar ens reunirem amb la cèl·lula de barris en un pis destartalat que fèiem servir per a reunions i deixar material, acabarem fent una pintada al barri de Sant Narcís.

Que a prop i que lluny estava Portugal, l’exercit espanyol tenia els comandaments fidels al Caudillo, tots ells havien fet la guerra i li devien molt. La UMD, la Unión Militar democràtica, recordo amb molt d’afecte al comandant Busquets, era molt minoritària i no va tardar pas gaire en ser desarticulada, Franco moriria al llit i no detingut i empresonat per un cop de l’exercit i el poble.

Però l’anhel de molta gent, el fet que a voltes es possible una revolució, pràcticament incruenta, on el poble pot ser el que més ordeni com deia la cançó d’Alfonso que va obrir la revolució dels clavells, resta com un esdeveniment inesborrable a la memòria de molts.