Un cap de
setmana ple d’emocions. El divendres em van convidar a fer una conferència a
Llagostera i el dissabte a fer el pregó al meu poble-barri de Sant Daniel per a la
festa major. Tinc profunds vincles amb Llagostera d’on la meva mare fou regidora
en les primeres eleccions municipals democràtiques i visc a Sant Daniel des de fa vint i cinc anys,
on soc feliç.
A
Llagostera coincidia un aniversari molt especial, el 1977 l’assemblea democràtica
de Llagostera em va demanar que fes el primer manifest l’11 de setembre, desprès
del llargs anys de la dictadura franquista. Amb vint i tres anys, responsable
en aquells moments de la federació universitària del PSUC, em vaig perdre la
manifestació de Barcelona, però, per a mi, aquell acte tant emotiu valia la pena. Parlar de la llibertat de Catalunya al bell mig de la plaça, davant del casino, ple de gent esperançada.
Divendres, molta gent a la conferència, un clima molt agradable i una bona comunió entre qui els
parlava i els que escoltaven. Gent de totes les edats i ,d’entre tots ells, vells coneguts que no veia des de feia molts anys.
D’altres no feia tant de temps, però deu ni do, com en Lluís Postigo,
ex-alcalde i bon amic. Per acabar sardanes i una cervesa fresca al “Casino” amb
el meu amic Toni Navarro, ex-company de l’Institut Sobrequés i actual portaveu
d’ERC a l’Ajuntament.
El dissabte
pregó de festa major a Sant Daniel, ha
esta un honor. No hi ha goig més gran que ser reconegut pels de casa,
certament, però no hi ha goig més desitjat que ser reconegut i estimat per l’enamorat.
Jo soc un enamorat de Sant Daniel. Per això em sento agraït als meus
convilatans per acceptar-me com un dels seus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada