A finals de
mes es farà la XI trobada dels veïns de les antigues barraques del castell de Montjuic,
commemoració de les arrels passades i del orgull del present. No perdre la
memòria, recordar la nostra història, no la dels reis i grans capitans si no la
de la gent senzilla que amb les seves mans ha fet el millor del que ara tenim.
Recordar els temps del “Castillo”, el temps de les barraques de Montjuïc, ens ha
permès reviure i refer el camí d’on venim i fonamentar com un sol poble on anem.
La
injustícia de veure’t obligat a deixar la teva terra per la prepotència dels
que manen, dels que gaudeixen d’un poder immerescut, sovint guanyat amb la sang
dels pobres, es sovint l’origen de les migracions. La necessitat de donar als
teus el que necessiten, el aconseguir unes millors oportunitats formen el fil
conductor d’una història que es remunta als anys 50s del segle XX i ens porta a
l’actual segle XXI. Avui a escala internacional te un caracter dolorosament actual.
Per a mi
Luis Herrera i Ramon Llorente, aleshores un home crescut i un nen, que
caminaven per les barraques de Montjuïc, representen el bo i millor del que va significar
aquell moment, els que ens ha donat. Primer a les seves famílies i veïns i a
tots els que els hem conegut després. La Catalunya d’avui, la que somiem per
demà te la seva empremta i es el que ens fa forts com a nació. Clar que es pot
estimat la terra dels teus orígens i alhora la teva terra, la que has vist créixer
la teva família.
El
mestissatge, la barreja, les portes obertes a créixer amb l’aportació dels
altres és el que fa a un poble fort. Les reunions periòdiques a Montjuïc,
saludant i escoltant a tots aquells que han tingut a bé fer-me confidències, tot obrint-me els braços, em fan entendre més
be el fet de que sense generositat no es construeix res.
Memòria i
esperança, record i confiança en el futur, son els meus desitjos per a tot i
totes les que continuarem trobant-nos per a fer en l’àmbit de les nostres
possibilitats un mon millor del que hem trobat, seguint l’experiència dels que
passaren els millors i els pitjors anys a la muntanya de Montjuïc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada