Dues candidatures i un destí: la República Catalana

Contra la por, les urnes i dues candidatures: CUP i Junts pel Sí. Diferents però que sumen amb una contradicció dialèctica que em permet albirar una síntesi republicana que ens garanteix un nou país. No n’hi ha prou amb un pensament, ni dos ni tres...per a construir la República Catalana volem que aquest procés sigui garantia de diversitat, de que tots hi podrem viure amb llibertat i dignitat.

No tinc més que un vot, però com mai, l’he posat en comú amb molts amics i amigues. I per comentaris se que això ho hem fet molts aquests dies. Hem analitzat que convé més, hem donat voltes al vot útil, hem analitzat els pros i contres de cada una d’aquestes dos candidatures i hem arribat a la conclusió que les necessitem, a les dues.

No ens agraden les majories absolutes, però necessitem que la suma tingui amplia majoria d’escons i una clara majoria de vots. No excloc a ningú, per tant no excloc a Artur Mas com a President, però vull que es pugui discutir. Se que el més important és la lectura que es faci del resultat com a plebiscit, però no m’és indiferent la composició del govern que governarà la transició, ni tampoc les seves polítiques.

Vull que a redós de l’alegria d’haver guanyat, com espero en escons i vots, la composició del govern es faci amb llum i taquígrafs, conseqüent amb les esperances que una amplia majoria haurem dipositat en els nostres representants. Junts pel Sí i CUP, oberts a qui es vulgui incorporar, han de composar un govern provisional ampli i competent. No els deixarem sols, perquè més que mai necessitaran del suport popular.

Res serà igual, res se semblarà als governs autonòmics que hem tingut, per que mai cap govern català haurà tingut la tremenda responsabilitat de dirigir-nos cap a la independència.