A quatre dies de les eleccions més transcendentals per a Catalunya des del 1977, ara, a corre-cuita, apareixen els que ens demanen que contribuïm a fer reformes a un estat espanyol, això sí amb condicions i límits preestablerts. El nostre no, a tornar al dia de la marmota, és concretarà en un sí a la independència el 27S.
No és de rebut que ens amenacin un dia sí i l’altre també quan el que volem és exercir un senzill procediment democràtic que es basa en donar la veu al poble i més quan aquest es imprescindible per a obrir o tancar camins transcendentals per al present i futur del nostre país.
La reforma d’Espanya... portem des de 1812, amb la primera constitució espanyola, intenta-ho. Ha estat un constant fer i desfer i sempre, en darrer terme, els governs espanyols s’han encarregat de fer la seva lectura restrictiva respecte a Catalunya, emparats ens institucions hostils a la diversitat. No començarem de nou quelcom que sempre ha fracassat.
És cert que no hi ha canvis sense costos, però encara és més cert que l'immobilisme o les reformes cosmètiques augmenten el cost de la no independència. El trencament amb un estat basat en un capitalisme extractiu i amb una corrupció endèmica ens dona la il•lusió per afrontar el cost del canvi.
El 27S pot obrir un camí nou, si som capaços de guanyar en escons i vots. Volem una majoria, no per convèncer als que mai es convenceran ni que tinguéssim el 90% del vots, sinó per a fonamentar una amplia aliança on sumarem a tots aquells que vulguin contribuir a assentar les bases constitucionals d’una nova república catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada