Sovint el posar el nom d’una causa o esdeveniment a un dia determinat no em causa una especial
emoció, em fa por que de tantes diades es banalitzin un munt de causes justes.
Però quan he copsat que avui dia 19 d’octubre es el dia contra el càncer de
mama, els dubtes s’esvaeixen, pensant en tantes i tantes dones que amb heroisme
i tenacitat combaten un malaltia malauradament massa estesa.
Al meu
entorn persones estimades han mort de càncer, la seva absència referma encara
més l’estimació que els hi teníem, que els hi tenim, en el record quotidià. El
seu patiment, el compartir-lo, ens ha fet més sensibles i més savis.
He tingut a
les meves mans un llibre publicat a finals del 2014 que recull els darrers escrits
de la Maria Mercè Marçal. El senyal de la pèrdua, és el títol d’aquest barreja
de dietari i reflexions que colpida per un càncer de mama, malgrat la seva
valenta lluita no es recuperarà. És d’una tristor, valenta i esperançada, d’una
sensibilitat que et colpeix des del primer moment.
Davant de
la por, sentir la companyia dels que t’estimen, la confiança dels professionals
que et cuiden, de la ciència que avança en noves i millors teràpies, generem un
principi de confiança que facilita la tenacitat necessària per a superar la malaltia.
Benvinguda,
doncs, la jornada d’avui. Visquem-la amb esperança, amb el record dels que han
lluitat, el testimoni del que l’han superat i la solidaritat amb qui avui i ara
la està combatent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada