Més enllà
de l’escàndol mediàtic que ha tingut com a protagonista a na carolina Bescansa
al portar el seu nadó a l’hemicicle, fet que es circumscriu a la llibertat
personal, al meu parer. L ‘indumentària no convencional d’alguns diputats i
diputades ha estat l’altre tema estrella.
Menys, però
també comentat, el fet que els diputats d’ERC ens quedarem sense seient, poc
abans de començar, pel fet de que tots estaven “ocupats”, malgrat n’hi havia de
buits, com en el cinema de barri de la meva infantesa. Uns quants
diputats-vigilants ens impedien l’accés a l’espera de ser ocupats o no.
Anècdotes
que amagaven les corredisses pels pactes que havien d’assegurar presidència i
mesa, i unes promeses i/o juraments que
ben be se les podrien estalviar un cop ja havíem fet les gestions per a tenir
les actes. Velles parafernàlies d’Antic Règim que al ser modificades per un
grapat de diputades i diputats, feien posar del nervis i sorgir la mala
educació a les persones d’ordre de tota la vida.
Encara
recordo el 2003 a l’Ajuntament el remor i les mirades desconcertades quan a l’Ajuntament
va aixecar-se a prometre l’Enric Pardo amb pantalons “pirata”. Ni mes ni menys
com ell havia decidit vestir i amb l’estil que vestia habitualment. Això sí...sense
rastres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada