Avui, en
direcció a Madrid, a fer els tràmits com electe i el dimecres participar en la
sessió de constitució del Congrés de Diputats. Hi vaig amb força i confiança. La
que em dona tenir nou President i d’ací uns dies govern. La por, ara, està a l’altre
cantó i tot i ser conscient de les enormes dificultats que tindrem, aquestes no
m’inquieten si portem la iniciativa. Ahir fou un dia important i ara ens queda
el més difícil.
Vaig seguir
amb la família la sessió, no recordo haver-ho fet mai junts i des del 1984 no
hi havia prestat tanta atenció. Pel que he escoltat no soc pas l’únic. La
ciutadania s’ensuma quan hi ha quelcom important, recordem l’altíssima
participació a les eleccions del 27 de setembre. Vaig passar de l’interès a la
indignació, vaig tornat a un mig somriure, em vaig avorrir a voltes una mica i
en d’altres moments em vaig trobar parlant al televisor. Deu ni do!
El millor
moment, sense dubte, fou la rèplica del candidat als portaveus. Emocionant la referència a Carles Rahola. Alcalde
Puigdemont en estat pur. Fou un dels seus millors moments, com aquells plens en que no
estava d’acord amb el que deia però admirava com ho deia. En aquest cas, hi
estava d’acord amb la forma i el fons, excel·lent. Va exercir, ahir, més d’alcalde
que de president i penso que no està gens malament fer-ho així en el moment que
vivim. Una novetat que el país agrairà.
Qui pensi
que és un testaferro o un home de palla no el coneix, escoltarà a qui hagi d’escoltar,
però pensarà i decidirà per si mateix. És el que ha de fer un alcalde i també
un President. He discrepat molts cops amb ell. L’he tingut a l’oposició quan
governava i he estat jo a l’oposició quan governava ell. Però sempre hem parlat
amb sinceritat i no l’ha usat com arma política. Si pot tenir confiança i això
és importantíssim no solament en política, però, al meu parer, al presidir un govern plural, és imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada