Si no és ara...serà març!

“La decepció és finita i hem d’afrontar-la, però l’esperança és infinita i mai l’hem de perdre”. Ho deia Martin Luther King Jr. Afortunadament sempre trobem en la saviesa acumulada el pensament que ens ajuda en moments difícils. Es cert, estic decebut, creia que ho teníem a prop, la República catalana, com mai...però em nego a perdre l’esperança.

Perquè sense esperança ens quedem on estem, en l’autonomisme mirant bocabadats si els partits espanyols es posen d’acord i ens donen alguna cosa, en la catalanofòbia que amaga els caciquismes “regionals”, en la monarquia borbònica que aixopluga els interessos de l’oligarquia, en anar fent, ara governats per uns o altres, per a que tot continuï igual!

Si ens han obligat a març, tindran març! És a dir la mobilització de tots els vots independentistes per a construir la República catalana. No serà pas fàcil, ens passaran pels morros el que ha passat com una derrota, i de fet que ho és! Però dels errors hem d’aprendre: votar als que anteposin el país al partit! Sumar opcions diferents però amb compromisos clars de que no caldrà res més que votar el dia després per a tenir majories , govern i presidència.

Des de Madrid denunciaré l’espanyolisme ranci i el 2.0, defensaré l’independentisme, el “separatisme” que diuen ells, amb tots els mitjans que pugui. Defensaré els drets socials, la lluita per la terra i una societat més justa argumentant que sense llibertat i república per a Catalunya, Espanya continuarà sent una presó de pobles!