“La decepció
és finita i hem d’afrontar-la, però l’esperança és infinita i mai l’hem de
perdre”. Ho deia Martin Luther King Jr. Afortunadament sempre trobem en la saviesa
acumulada el pensament que ens ajuda en moments difícils. Es cert, estic decebut,
creia que ho teníem a prop, la República catalana, com mai...però em nego a
perdre l’esperança.
Perquè
sense esperança ens quedem on estem, en l’autonomisme mirant bocabadats si els
partits espanyols es posen d’acord i ens donen alguna cosa, en la catalanofòbia
que amaga els caciquismes “regionals”, en la monarquia borbònica que aixopluga
els interessos de l’oligarquia, en anar fent, ara governats per uns o altres,
per a que tot continuï igual!
Si ens han obligat
a març, tindran març! És a dir la mobilització de tots els vots independentistes
per a construir la República catalana. No serà pas fàcil, ens passaran pels
morros el que ha passat com una derrota, i de fet que ho és! Però dels errors
hem d’aprendre: votar als que anteposin el país al partit! Sumar opcions
diferents però amb compromisos clars de que no caldrà res més que votar el dia
després per a tenir majories , govern i presidència.
Des de
Madrid denunciaré l’espanyolisme ranci i el 2.0, defensaré l’independentisme,
el “separatisme” que diuen ells, amb tots els mitjans que pugui. Defensaré els
drets socials, la lluita per la terra i una societat més justa argumentant que
sense llibertat i república per a Catalunya, Espanya continuarà sent una presó
de pobles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada