De nou, a la carrera de San Jerónimo!

Començarem una nova setmana, de nou cap a Madrid, a l’espera de la resolució de la mesa que permeti constituir el grup d’ERC, aclareixi el funcionament de les comissions i la vida parlamentària a l’espera de que el rei proposi un nou candidat, un cop el Rajoy a fet “un pas la costat per donar si s’escau un endavant”. Ens mantindrem en la nostra posició de no anar a veure el rei, si ell no rep als representants de Catalunya que ens esperi assegut a la trona.

Sense despatx encara, he ocupat el del Joan Tardà, amb el seu vist i plau, de fet el compartim, es fa un xic incòmode per que no pots treballar amb normalitat. Hi ha molt a aprendre i cal ordenar idees i espais. Un grup de nou diputats te les seves virtuts i complexitats, ni es molt petit, on es barregen tasques i funcions i mai dones l’abast a tot, ni es massa gran on la jerarquia acaba matant l’espontaneïtat.

El dimecres un cop confirmat el grup os podré informar de les comissions en que seré portaveu i portaveu adjunt. Espero que la maquinària es posi a funcionar perquè amb un govern, ni que sia en funcions, hi ha molt a controlar i moltes iniciatives a proposar. Ja no em perdo tant pels passadissos i em vaig orientant pels edificis. Son quatre: el més antic, que conté l’hemicicle; un d’annex , molt gran que barreja parts antigues i d’altres molt noves; i dos més, funcionals, a l’altre costat del carrer, els números, 36 i 40 de la carrera de sant Jerónimo.

Fins que no vaig descobrir un passadís entre ells, anava d’un costat a l’altre del carrer, resultat: un bon refredat. Coses de ser novell i cul inquiet! Bé, anirem informant.