Congrés de diputats: Oli de ricí als dissidents!

L’actitud del PP i Ciudadanos que dominen la Mesa del Congrés, amb la passivitat del PSOE,  em sorprèn un cop i un altre amb una actitud sectària i prepotent, em recorda la vella recepta falangista de “ l’oli de ricí” als dissidents! Valga ‘m Déu el que dirien si trobessin ells, ni que fos en una petita part, aquesta medicina al Parlament de Catalunya. La flamant secretaria Primera del Congrés, Alícia Sánchez-Camacho, hauria perdut la veu, blasmant a tort i a dret contra tanta “ignomínia separatista”.

Podemos, pels que sembla, és un enemic a abatre, perquè festeja al PSOE, la parella de ball necessària, perquè la “Santa Aliança” en uns de les seves variants, coalició o suport des de fora, pugui consolidar-se. Tota l’artilleria de la “Brunete mediàtica”, desqualificant a la tercera força política de l’estat i, a més, s’afanyen a passejar totes les “velles glories” socialistes per a recomanar la “rendició incondicional del PSOE al PP”, entronitzat definitivament, aquest dies, com el “rei de la corrupció”.

I al grup d’Esquerra Republicana, ens han convertit en el “Bildu” de la 11ena legislatura. Ens tenen amb l’ai al cor una setmana sobre si tendrem o no grup. Tot i ser la cinquena força ens envien a la penúltima fila, entre les columnes. No ens envien les resolucions per escrit i ens hem d’assabentar per altres i, la darrera, Ciutadans no es vol seure al nostre costat, com plantejava la proposta de Podemos-ERC per a modificar la distribució a la cambra.

Un cop més aquesta gent representa el franquisme sociològic. El concepte de vencedors i vençuts, s’imposa en l’imaginari dels que sempre han governat perquè creuen que solament ells poden governar. D’ací que la cultura del pacte és inexistent, sols entenen la rendició. Donen la volta als conceptes i per a ells pluralisme és inestabilitat, per tant un perill per a la “democràcia”, perquè aquest concepte l'entenen d'una sola manera: fer el que ells volen i punt!