A més dels
temes declaratius, estètics i de conciliació que van aparèixer en la constitució
del Congrés, l’altre que gairebé a eclipsat els intents de formació de
govern ha estat la creació dels grups parlamentaris. Especialment polèmic ha
estat la reivindicació de grup propi per a les tres coalicions perifèriques que
diferents grups han fet amb Podemos. Un fet que he aprés dolorosament, al fer política institucional, és que
tenir la teva raó, fins i tot la raó objectivable, si no tens majoria i xoques
amb un reglament, no és suficient.
Anem per
pams, poso per davant que tinc tota la simpatia pels qui volen formar grup
parlamentari, però els que s’havien mirat el reglament abans de constituir les coalicions
sabien que si no tens majoria absoluta o pots influir per aconseguir-la no es
pot canviar un reglament i encara així passa un temps més o menys llarg on et
veus obligat a complir-lo.
Per a fer
grup al Congrés de diputats, cal tenir els següents requisits, primer, tenir al
menys 5 diputats i passar del 5% de vots estatal; també es pot amb el mateix nombre i treure
el 15% en les províncies que t’has presentat; segon, no pots fer grup apart amb
aquelles forces que no t’has confrontat electoralment. Les confluències
compleixen el primer però no el segon.
El primer ha esta interpretable històricament per les meses que hi ha hagut al Congrés. De
forma flexible es va acceptar després de les eleccions del 2004 que a ERC es
computes el 15% de la comunitat autònoma, sumant el percentatge de les quatre províncies.
I el 2011 de forma restrictiva impedint a Bildu (en aquell moment Amaiur)
formar grup al haver-se presentat a Euskadi i a Navarra i treure menys del 15% en aquesta darrera.
IU i Garzón
si que han posat una alternativa sobre la taula, que afectava solament la confluència valenciana,
per que en aquesta IU es va confrontar. Posien formar grup i comlien els dos requisits. Però Podemos no ho va acceptar. ERC, per a curar-se en salut, malgrat la
interpretació favorable del 2004, i també per a fer un favor a dos grups amics, ha
presentat el grup amb IU i Bildu, complint de llarg els dos requisits.
I el Senat?
Doncs funciona diferent, recordeu que es vota persones i per tant es el nombre
de 10 senadors, l’únic requisit per a formar grup. Històricament els grups estatals han
facilitat senadors per a formar grup als “autonòmics”...per allò de ser “cambra
territorial”. Bé, fins ací, una explicació que he anat construint aquests dies
de converses amb uns i altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada