Lliçons, tot manifestant-me a la vora d l’Ebre.

Som molts els que hem baixat i ens hem trobat a Amposta, son molts els que ens han rebut del Baix-Ebre estant. Gent de totes les edats on confluïen, també, un ampli espectre polític i social. Soc conscient que l’aigua, la seva gestió, depassa fronteres, actuals o futures. Però solament amb procediments democràtics en el mètode i ferma voluntat de cercar l’equilibri entre territori, agricultura i gestió de l’aigua pot portar-nos a una solució adequada.

Els interessos de les grans empreses, en especial les constructores i les elèctriques, han estat presents en el rerefons de moltes de les decisions, sovint han intentat dividir i confrontar ciutadans que legítimament defensaven els seus interessos, intentant que fossin incompatibles entre territoris i entre regants i ecologistes. L’electoralisme ha estat un bon instrument també per a preservar, tot dividint als ciutadans, el interessos d’una minoria.

He vist i he escoltat a força gent. Abans i durant la manifestació. Aquestes manis-concentracions, que duren hores, molt sovint, esdevenen una petita àgora on se’t permet “platicar” amb persones amigues i amb els que no formen part de la teva àrea de coneixences més propera i, si saps escoltar i recollir informació, aprens un munt. M’he emportat una quants telèfons i adreces electròniques, que em permetran ampliar coneixements. Una bona collita d'idees per emportar-me de l'Ebre a Girona.

Si he aprés quelcom en aquets meus 62 anys és que em resta molt per aprendre i que el que no sap escoltar, sap poc.